Can Masdéu, un projecte alternatiu consolidat
Unes 27 persones viuen a Can Masdéu i participen activament en aquest centre social autogestionat al barri de Canyelles, que té en marxa un projecte d’horts comunitaris per als veïns i les escoles de la zona. A més de disposar d’un hort “privat” per a l’autoservei de la masia, com explica el membre de Can Masdéu Martin Shaw, també hi ha un hort educatiu en què participen les escoles del barri, de Granollers i de la universitat.
El projecte va més enllà: alguns estudiants s’hi apropen per estudiar com es construeixen les cases de fang; recentment hi han anat experts de Califòrnia per analitzar com es fa la reutilització de l’aigua a la finca; s’ha plantat un bosc comestible i hi ha en marxa una campanya de plantació de roures.
A més, durant el cap de setmana, Can Masdéu s’obre com a centre social a tota la població i s’hi organitzen tallers de temàtiques diverses, com ara educació, salut o autogestió.
Pel que fa a la situació legal, està en suspens. Shaw explica que aquest antic hospital de leproseria és propietat de l’Hospital de Sant Pau. Ara bé, el 2005 un procés civil va dictar una sentència favorable al desallotjament que encara no s’ha dut a terme perquè, segons Shaw, s’ha convertit en un projecte de vida alternatiu consolidat i de referència.
Altres models d’ocupació
L’espai degà de la ciutat és la Kasa de la Muntanya, un centre social autogestionat situat al barri de la Salut i ocupat des de 1989. Després, durant la dècada de 2000 es van ocupar diversos immobles dels quals han sobreviscut, com a mínim, dos: l’Ateneu Popular de l’Eixample, ocupat l’any 2004, i La Gordíssima, ocupada al barri de Sant Andreu l’any 2008.
Des del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, l’Ateneu Popular agrupa diversos col·lectius autogestionats: la cooperativa de consum agroecològic I Un Rave!, l’associació Arran, l’Assemblea de Drets Socials o la Xarxa de Suport Mutu de l’Eixample Dret. Després de nou anys d’ocupació, el centre viu el primer procés judicial i recentment ha interposat un recurs contra la sentència de desallotjament de l’immoble.
Al barri de Sant Andreu, l’espai anomenat popularment La Gordi viu una situació semblant ja que també està pendent d’un ordre de desallotjament. Ocupada el 2008 al carrer de Pons i Gallarza, aplega una desena de col·lectius que organitzen activitats diverses: concerts, projeccions de documentals o tallers.
Més recentment, a la travessera de Gràcia, 181, es va ocupar el 2011 l’espai anomenat Banc Expropiat, una antiga sucursal de Caixa Tarragona on s’organitzen des de tallers de swing fins a classes de llengua alemanya. Arran de la denúncia de CatalunyaCaixa, propietari del local, els ocupants de l’espai estan pendents d’un judici, que s’ha paral·litzat en diverses ocasions.
Uns metres més enllà, al mateix carrer, es va ocupar aquest febrer el Casal Popular Tres Lliris, una antiga sucursal de CatalunyaCaixa. Gestionat majoritàriament per joves independentistes del barri de la Vila de Gràcia, s’autodefineixen com a centre social autogestionat i s’hi programen projeccions de documentals, xerrades i altres activitats.
En una situació completament diferent es troba l’Ateneu Popular La Flor de Maig, llargament reivindicat pels veïns del Poblenou i ocupat l’octubre de 2012. En aquest cas, però, l’ocupació s’ha resolt amb acord: el consistori va anunciar que compraria la primera planta de l’edifici i es va comprometre a mantenir les negociacions per adquirir-lo sencer.
Un espai per a l’habitatge al Raval: Impahrables
Amb l’objectiu d’oferir habitatge per a famílies desnonades, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va ocupar un edifici a la plaça del Padró, al barri del Raval, ael 8 de juliol de 2013. A l’immoble hi viuen actualment 17 persones, entre elles cinc menors a més, a la terrassa s’hi ha instal·lat un hort urbà per treballar l’autogestió alimentària.
Segons explica Gala Pin, membre de l‘Obra Social de la PAH, l’edifici era propietat del Banc de València i va ser adquirit per una empresa que, segons algunes fonts, té la previsió d’instal·lar-hi apartaments turístics. Per això, segons la PAH, tot i que la propietat ha interposat una denúncia penal per a l’ocupació de l’edifici, la jutgessa encoratja que es trobi una solució per reallotjar les famílies.
