IRENE RIGAU, consellera d'Ensenyament: "En els centres on estan escolaritzats els fills d'algun dels demandants estan en el rànquing més alt de coneixement de llengua catalana i llengua castellana a les proves externes del sistema. Per tant no som davant d'un perill de no conèixer bé les llengües, sinó que soem davant d'una altra qüestió que, com tots sabem, està prenent un caràcter més polític que pedagògic."
Fonts del departament de premsa del TSJC han recordat que les sis resolucions, una per a cada cas, dicten que “s’ha de donar resposta concreta al fill o filla menor d’edat dels recorrents” però no suposen “en absolut” la segregació dels alumnes per raó de llengua. L’objectiu, afegeixen, és que “l’Administració educativa doni a les dues llengües vehiculars de l’ensenyament, el català i el castellà, la proporció que estimi raonable d’acord amb la realitat sociolingüística de cada centre docent”.
Tot plegat és una conseqüència més de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que equipara el castellà i el català com a llengües vehiculars de l’ensenyament.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que la Generalitat recorrerà la sentència.
