La convocatòria s’ha gestat a través de les xarxes socials, recollint el malestar que alguns usuaris havien expressat en la xarxa Twitter. En el blog de la campanya es fa una crida a no fer servir el transport públic durant el dimarts 10 de gener de 2012 en protesta per l’increment de preus per a aquest 2012; proposen anar a peu, en bicicleta, en patinet o compartint el vehicle privat. Els convocants de la protesta acusen els representants polítics de no saber resoldre la situació de la crisi d’una altra manera que no sigui “retallant prestacions o augmentar el preu dels serveis públics bàsics”.
El nom de la campanya, “TMB51”, és una barreja entre la companyia Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l’any 1951, en record de l’anomenada vaga dels tramvies. El mes de març d’aquell any, un increment del 40% en el preu del bitllet del tramvia, va provocar la revolta ciutadana sense precedents que va acabar buidant els combois de viatgers.
Un símbol de la lluita antifranquista
A finals de 1950, la companyia privada que gestionava el servei de tramvies a Barcelona va decidir incrementar un 40% les tarifes del tramvia per millorar-ne les prestacions. En plena època d’autarquia franquista, l‘increment va encendre les ires dels ciutadans, que veien que a Madrid el preu del bitllet es mantenia més econòmic que a Barcelona. El tramvia era el sistema bàsic de transport de l’època, ja que no hi havia autobusos i el metro funcionava molt poc.
El moviment de protesta va ser espontani, tot i que de mica en mica s’hi van anar afegint les organitzacions clandestines. El dia clau va ser el diumenge 4 de març de 1951, quan la companyia va enviar combois a la sortida del partit del Barça, a les Corts. Tot i la pluja torrencial que queia, els barcelonins van preferir desplaçar-se a peu fins a casa abans que fer us del tramvia. La vaga va acabar amb la destitució del governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza Alegria, i la del llavors alcalde, Josep Maria Albert i Despujol.
