El 1976 va néixer a Gràcia el Teatre Lliure, on abans havia estat ubicada la cooperativa de consum La Lleialtat. L’estrena va ser el 2 de desembre amb l’obra el ‘Camí de nit’. ROS RIBAS, equip fundador del Teatre Lliure “A l’estrena, abans de començar, la gent va fer un aplaudiment per la sala, per l’aventura que hi hagués un teatre nou a Barcelona, un teatre llavors diferent i més actual al temps.” Lluís Pasqual, director actual del Teatre Lliure, i Fabià Puigserver van ser dues figures clau de l’equip fundador del Lliure. Van crear una nova manera de fer teatre, modern i impactant, en què el públic era a tocar de l’obra. ROS RIBAS, equip fundador del Teatre Lliure “Era una època que hi havia poca llibertat i molta il•lusió que s’inaugurés un teatre que fos lliure, una altra manera de fer teatre, molt també portat pel Fabià, que havia estat a Polònia, que tenia aquesta artesania dins del teatre.” L’any 2000, ‘L’hort dels cirerers’, una obra que parla d’un comiat, va servir als actors per dir adéu a la sala de Gràcia. Van haver-la de tancar per fer obres i es van traslladar a Montjuïc. ROS RIBAS, equip fundador del Teatre Lliure “La galeria podia caure, no estava ben apuntalada i es va fer aquesta reforma però el Lliure de Gràcia és casa nostra.” El 2010 es va reobrir amb l’obra ‘La gata sobre la teulada de zinc calenta’. Actualment el Teatre Lliure té tres sales, dues a Montjuïc i la que els va veure néixer, al carrer del Montseny.
L’obra ‘Camí de nit’, amb música de Lluís Llach, va ser l’obra de l’estrena del Teatre Lliure al carrer del Montseny. Llavors el Lliure va obrir les portes al teatre modern amb una manera de fer nova, impactant i lliure. Era el 1976 i després de molts anys de censura, de mica en mica es van anar creant grups de teatre com el del Lliure o Dagoll Dagom. Va ser l’inici d’una etapa de creativitat, tal com explica un dels membres de l’equip fundador, el fotògraf Ros Ribas: “Era una època en què hi havia poca llibertat i molta il·lusió que s’inaugurés un teatre que fos lliure, una altra manera de fer teatre.”
Fins a 18 persones, entre actors, directors i tècnics, van ser els fundadors d’aquell nou projecte, el Teatre Lliure. El director actual, Lluís Pasqual, i Fabià Puigserver van ser les dues figures clau d’aquells primers anys. Junts van crear muntatges emblemàtics, amb escenografies innovadores, fruit de l’artesania característica de Puigserver. Els espectadors, sempre ubicats a tocar de l’obra, no sabien mai amb quina disposició del teatre es trobarien. Alguns dels títols destacats d’aquella primera etapa del Lliure de Gràcia van ser ‘El balcó’ o ‘Al vostre gust’. I entre els primers intèrprets, Anna Lizaran, Lluís Homar, Imma Colomer, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila.
Dues dècades més tard, l’any 2000, el Lliure de Gràcia va tancar les portes per afrontar unes obres de millora que adeqüessin el teatre a les normatives de seguretat. Per dir adéu a la sala van triar, de manera simbòlica, una obra que també parla d’un comiat, ‘L’hort dels cirerers’.
El Teatre Lliure original, la sala vella de Gràcia, el que es va fundar fa 40 anys al carrer del Montseny on hi havia hagut la cooperativa La Lleialtat, va estar tancat durant gairebé 10 anys. El 30 de setembre de 2010 el Lliure de Gràcia va reobrir, amb la reforma feta. Per a la reobertura es va escollir l’obra ‘La gata sobre la teulada de zinc calenta’, de Tenessee Williams.
Paral·lelament i uns anys enrere, el 2001 es va inaugurar el nou local del Teatre Lliure, a l’antic Palau d’Agricultura de Montjuïc, amb la idea de tenir un altre espai per seguir creixent.
Actualment, el Teatre Lliure, amb 40 anys d’història a les espatlles, té tres sales de teatre, dues a Montjuïc i una a Gràcia, on han actuat i s’han format alguns dels millors actors i directors del teatre català.
