Les causes de l'incendi no estan clares però sí per què l'incendi va avançar ahir tant ràpid: el fort pendent del turó, el vent i el tipus de vegetació de la zona. Ara bé, els veïns afegeixen un altre factor: el bosc està massa deixat. "Si el monte estubiera más limpio quizás no arderia de la manera que arde". "Havia que venir y limpiarlo todo bien. Obligar a los que viven que lo cuiden". El d'ahir va ser el cinquè foc dels darrers tres anys en una àrea de Collserola sovint castigada per les flames. Al maig n'hi va haver un prop del carrer de Logroño. Un més el 2015 i dos el 2014.En el que va d'any, a Collserola hi ha hagut 72 focs, un nombre molt superior als incendis que, de mitjana, hi ha hagut per any entre 1990 i 2015: en són 47. Ara bé, el nombre d'hectàrees cremades per incendi de mitjana ha estat inferior, gràcies a la millora en els temps d'intervenció. "Dos elements: climatologia, sequera i temperatures. I la incidència dels piròmans". En les zones que sovint cremen, com la de l'incendi d'ahir, la vegetació ja està adaptada al foc. Segons els experts, amb el pas del temps el terreny passarà a convertir-se de manera natural en un prat d'albellatge. És el nom que es dóna a un tipus de vegetació pròpia de les sabanes africanes i que, tot i que pot semblar ben pobre a primer cop d'ull, té un alt interès ecològic.
“Tenim comprovat que molts dels incendis que hem patit al parc enguany han estat provocats”, assegura contundent Marià Martí, gerent del Consorci del Parc de Collserola. La insistència d’alguns piròmans arriba fins al punt que aquest estiu una zona del parc ha cremat en 10 ocasions. Han estat petits incendis amb una afectació gairebé insignificant, però que han ajudat a augmentar molt per sobre de la mitjana el nombre d’incendis registrats.
El foc que va cremar aquest dilluns prop de 22 hectàrees a Torre Baró segurament també anirà a la llista dels provocats. Encara és aviat per confirmar-ho però, segons Martí, “la zona on va començar l’incendi, uns metres endins dels matolls però de fàcil accés des de la carretera Alta de les Roquetes, ens fa pensar que sigui intencionat”. Tot i això, els agents forestals segueixen treballant per esclarir-ne del tot l’origen.
Malgrat l’augment dels focs, les hectàrees cremades de mitjana per cada incendi han estat, aquest any, inferiors a la mitjana gràcies a la millora en els temps d’intervenció. Mentre que en el període 1990-2015 va ser de 0,41 ha/incendi, el 2016 la mitjana ha baixat fins a les 0,38 ha.
Crema sobre cremat
La zona afectada aquest dilluns no és el primer cop que crema. Al maig n’hi va haver un a tocar, prop del carrer de Logronyo. El juliol de 2015 li va tocar el torn a la vegetació propera al camí de Cal Notari i n’hi va haver dos més el febrer i l’agost de 2014.
En aquesta zona la vegetació ja està adaptada al foc. Segons els experts, amb el pas del temps el terreny passarà a convertir-se de manera natural en un prat d’albellatge. És el nom que es dóna a un tipus de vegetació pròpia de les sabanes africanes i que, tot i que pot semblar ben pobre a primer cop d’ull, té un alt interès ecològic.
