Impassibles als canvis polítics, els lleons del Congrés ja esperen els nous diputats de la cambra espanyola. Tornaran a sortir d'aquí, i amb els nous comicis, els votants catalans haurem tingut quatre convocatòries electorals en només 13 mesos: les municipals de fa un any, el 27-S, les generals del 20 de desembre i ara, unes noves legislatives per al 26 de juny. Tantes eleccions seguides poden acabar generant cansament. IVÁN SERRANO, professor de ciència política de la UOC "Tots els estudis en general ens indiquen que un cicle tan llarg de diverses eleccions consecutives i sobretot en el fet que no tinguin una resolució final clara pot fer que alguns sectors de l'electorat acabin per desmobilitzar-se." Tot i que oficialment la campanya electoral no començarà fins al 10 de juny, l'exposició pública dels polítics als mitjans de comunicació no s'ha aturat des del 20 de desembre. IVÁN SERRANO, professor de ciència política de la UOC "Segurament serà curiós observar com no veurem massa diferències respecte al que portem acostumats els darrers mesos, que és una campanya permanent. Els partits, de fet, no han deixat de fer campanya des de la mateixa nit de les eleccions, donat que ja es podia avançar la dificultat per formar govern." També d'aquí a unes setmanes començarem a rebre la propaganda electoral. Aquests enviaments tenen un cost de més de 40 milions d'euros. I la despesa total dels comicis s'apuja fins als 150 milions entre subvencions als partits, seguretat i logística per al dia de les eleccions. Un cost que, segons els experts, és el preu de la democràcia.
“Repetir les eleccions cansarà encara més l’electorat”. Són paraules del professor de ciència política de la UAB Oriol Bartomeus, que creu que amb la convocatòria dels nous comicis hi ha part de l’electorat que es pot sentir “frustrat i traït” perquè els polítics no hagin aconseguit arribar a acords. De forma similar, el professor de ciència política de la UOC Iván Serrano apunta que la convocatòria de dues eleccions generals consecutives i el fet que no hi hagi una resolució final clara pot acabar derivant en desinterès per part de la ciutadania: “La desmobilització es produeix en veure que els polítics no duen a terme les expectatives de canvi dels electors o no transformen els seus vots en opcions reals de govern.”
Tots dos politòlegs preveuen que la participació baixi el 26 de juny. Serrano creu que l’abstenció afectarà sobretot l’esquerra, perquè, en general, “l’electoral més conservador és més fidel i per tant té uns patrons de socialització que fa que es mobilitzin sempre de cara a les eleccions”. Bartomeus especifica que Podem pot ser qui noti més aquesta desmobilització, per bé que també creu que serà rellevant el relat que s’imposi sobre qui té la culpa d’haver hagut de convocar noves eleccions: “Com explicaran els partits per què tornem a votar el 26 de juny determinarà quins segments de l’electorat s’acabaran abstenint.”
Campanya electoral contínua des del 20-D
La campanya electoral dels nous comicis començarà formalment el 10 de juny, però Serrano augura que els electors no notaran grans canvis respecte als últims mesos, perquè hi ha hagut una campanya permanent: “Els partits, de fet, no han deixat de fer campanya des de la mateixa nit de les eleccions del 20 de desembre, atès que ja es podia avançar la dificultat per formar govern.” Bartomeus afegeix que l’únic canvi que es notarà serà “en els cartells que veurem al carrer, que només es veuen en campanya electoral. Però de canvis en la discussió política als mitjans de comunicació no en veurem cap”.
Un dels altres debats que ha aflorat per la proximitat entre les dues eleccions generals és la del cost dels comicis. Tindran un cost d’uns 150 milions d’euros, entre subvencions als partits, enviament de propaganda electoral i dispositius de seguretat i logística per al dia de les eleccions. Però segons Serrano s’ha d’evitar treure conclusions negatives en aquest sentit: “Un sistema democràtic té uns costos i s’han d’assumir dins de la normalitat.”
