Primer va ser la casa del comte Güell. La seva filla, però, la va vendre amb tot el parc, a l’Ajuntament de Barcelona. Va ser durant la Segona República, quan el Patronat va crear les escoles belles, que la casa es va convertir en l’Escola Baldiri Reixac. El mateix centre que hi ha actualment. ANNA LLADONOSA, directora de l’Escola Baldiri Reixac “Hi havia molt analfabetisme en aquell moment, van començar a pensar, busquem llocs bonics per poder acollir a tots els nens i nenes de la ciutat, busquem uns bons mestres per poder-los escolaritzar.” Per fer front a aquella situació, onze escoles públiques van ser inaugurades el 1931 amb un sistema pedagògic innovador, impulsat per Manuel Ainaud. Entre les quals, l’Escola Baldiri Reixac, situada en un lloc privilegiat. Està dins del Parc Güell permetia, per exemple, fer-hi les classes de gimnàstica. ANNA LLADONOSA, directora de l’Escola Baldiri Reixac “Poder sortir de colònies, que aquests nens i nenes tinguessin l’oportunitat de poder anar més enllà de casa seva. Aquell moment fins i tot el viaducte de la Bugadera formava part del pati de l’escola. I aleshores els nens feien les seves lliçons de geografia, les feien al pati. O tenien els seus coloms i feien les sessions d’anatomia. També tota la part de la dansa, tota la part artística. Pintaven al natural, en els cavallets i en aquests espais tan lluminosos que penses, aquestes criatures, van tenir dret a una educació com es mereixien.” L’escola ha viscut moments difícils al llarg d’aquests anys. Com quan li van canviar el nom durant la Guerra Civil. O quan, el 1995, la van voler traslladar fora del parc. Però, finalment, 85 anys després, continua al mateix lloc i presumeix de mantenir l’esperit d’aquella pedagogia innovadora dels orígens.
Situada en un entorn privilegiat, al mig del Parc Güell, l’Escola Baldiri Reixac va ser inaugurada fa 85 anys, en l’època de la Segona República, quan l’Ajuntament va crear un Patronat Escolar i les anomenades “escoles belles”. La idea era escolaritzar tots els nens i nenes amb una educació pública, innovadora i de qualitat. L’artífex d’aquell tipus d’escoles va ser Manuel Ainaud i el seu dissenyador, Goday.
Una masia del segle XVIII, antiga residència del comte Güell, va ser un dels 11 indrets escollits per tirar endavant amb aquestes escoles. L’Escola Baldiri Reixac va prendre el nom del pedagog empordanès nascut el 1703 i que va ser un dels difusors dels nous sistemes pedagògics a Catalunya. Hi va haver grans mestres de la pedagogia activa i innovadora, com Decroly, Freinet i Montessori.
L’Escola Baldiri Reixac ha perdurat fins als nostres dies, però ha viscut moments difícils al llarg d’aquests anys. Durant la dictadura va passar a dir-se Escuela General Primo de Rivera i va veure susbtituït aquell d’ensenyament per un altre de més adient per al règim. Molts dels professors d’aquella pedagogia activa van ser enviats a altres escoles. Ja en època democràtica va recuperar el nom i va haver de lluitar per quedar-se a l’interior del Parc Güell, davant l’amenaça d’una proposta que els volia enviar fora.
Gràcies a la campanya “Salvem el Baldiri”, l’escola ha arribat a l’actualitat conservant l’essència dels seus orígens. El 1995 l’escola va començar una nova etapa, després d’unes obres de rehabilitació del que havia estat l’històric edifici. Tot i així, d’aquells inicis encara se’n conserven l’esgrafiat exterior, una paràbola de l’època del comte Güell que actualment es troba al gimnàs i una inscripció que estava a la seva capella, feta amb ferro forjat. L’any 2006 l’escola, que forma part de la Xarxa d’Escoles Històriques, va guanyar la Medalla d’Honor de Barcelona.
