La plaça de Catalunya actual eren, fa 150 anys, uns descampats que quedaven fora de la muralla de Barcelona. Quan es va enderrocar i Ildefons Cerdà va projectar l’Eixample, no va preveure fer-hi cap plaça, sinó que hi va dissenyar carrers. JUDITH URBANO, professora de la Universitat Internacional de Catalunya “La primera casa que s’hi va fer va ser la Casa Gibert, el 1860. Era una casa que era com un castell neomedieval i va ser l’única casa que va haver-hi al bell mig de la plaça. Al costat hi van aixecar La Pajarera.” Era un cafè, que es deia Gran Café del Siglo XX, que estava fet amb una estructura de ferro i de vidre, i per tant com es veia l’interior, doncs li deien La Pajarera. JUDITH URBANO, professora de la Universitat Internacional de Catalunya “Després també per exemple hi havia un circ, que era el Circo Eqüestre Alegría, perquè era d’una família que es deia Alegría, llavors tenia una entrada així bastant bonica i llavors doncs hi havia la part dels cavalls, i doncs hi havia evidentment doncs el circ, la carpa, el cobert circular. I tenia cabuda per a unes tres mil persones.” Un altre edifici característic és el Café Colon, que es va construir a principis del segle XX. Primer era només de planta baixa i un pis, però anys més tard es va convertir en l’Hotel Colón, i feia cantonada amb el passeig de Gràcia. Ara l’activitat de la plaça s’ha desplaçat del centre als voltants, però continua sent un lloc de pas, que connecta el passeig de Gràcia amb la ciutat antiga.
Quan es van enderrocar les muralles i es va plantejar l’eixample de la ciutat, la plaça Catalunya actual era un descampat. Allà s’hi van aixecar diferents espais per a l’oci. Era una zona àmplia entre la ciutat antiga i la moderna i tothom hi tenia accés. S’hi van instal·lar cafès, circs, i també s’hi van fer grans edificis d’habitatges i un dels primers dedicats a oficines.
En ple Modernisme, destacava l’enginy i la gosadia arquitectònica i l’ús de noves tecnologies de la construcció. També va ser on van arribar les tecnologies del moment associades a la diversió. Una de les més curioses és el ‘Panorama Waterloo’, que s’hi va exhibir durant l’Exposició Universal de 1888. El panorama és un “trompe-l’oeil” en forma de tela circular a la qual s’afegien alguns elements corporis. En aquesta hi va participar Miquel Utrillo i és un dels primers atractius destinats al turisme massiu. Feia més de 100 metres de llarg i actualment es conserva al MNAC. El tema era la batalla de Waterloo de Napoleó.
Des d’un principi la plaça de Catalunya ha estat principalment un lloc de trobada, amb cafès com La Pajarera o la Maison Dorée, una obra d’August Font i Carrera que era freqüentat per la flor i nata de Barcelona.
