Aquests són alguns esbossos que l'arquitecte va fer quan va visitar la ciutat, a principis de segle, i el telegrama que va enviar a l'arquitecte Josep Lluís Sert, per confirmar el viatge. L'any 1932, després d'una conferència al Saló de Cent de l'Ajuntament, Le Corbusier es va reunir amb Francesc Macià acompanyat dels arquitectes del GATCPAC, i d'aquesta trobada en va néixer un nou projecte urbanístic per repensar la ciutat: el Pla Macià. FERNANDO MARZÁ, arquitecte "De alguna manera ha de crecer hacia las zonas del Pla Cerdà que todavía no estaban ocupadas y crecer con otro sistema, pensando en el automóbil." L'arquitecte va fer una relectura de l'Eixample i va apostar per agrupar les illes de tres en tres i crear així els anomenats "maxiblocs". També creia que calia millorar la qualitat de vida dels ciutadans mitjançant l'urbanisme, una idea que va tenir influència, anys després. JOAN BUSQUETS, arquitecte i urbanista "A la ciutat convé que hi entri el sol i la llum, l'aire. Per tant, el que s'ha de fer a Ciutat Vella és fer forats. I això és el que es va fer als anys 80 a Barcelona probablement s'han de fer places." Un dels dissenys més apreciats pels seus deixebles era el projecte "una casa un arbre", un barri de cases baixes que Le Corbusier volia instal·lar a la zona de Collblanc. I també resolia el destí d'una zona que Barcelona encara té pendent: el port. Le Corbusier el situava com el punt central d'una ciutat que creixia a través de la Meridiana i el Paral·lel. La Guerra Civil i la dictadura van truncar el Pla Macià però, segons els urbanistes, la reflexió de l'arquitecte encara és present quan, actualment, es dissenya la ciutat.
L’arquitecte va visitar la ciutat en tres ocasions, la primera vegada, l’any 1928. Quatre anys després, el 31 de març de 1932, Le Corbusier va tornar per fer una conferència sobre urbanisme al Saló de Cent de l’Ajuntament i va ser en aquesta visita quan va néixer un nou projecte urbanístic per a la ciutat.
El Pla Macià (1933), també anomenat “de la nova Barcelona”, plantejava una urbs estructurada a partir del port, entenent-lo com a centre econòmic, que s’organitzava a través de dos eixos viaris: les avingudes del Paral·lel i Meridiana. En aquest punt, un dels aspectes més polèmics va ser, de fet, la proposta d’edificar grans gratacels a tocar de la platja, que fossin de la mateixa alçària que Montjuïc.
També proposava una reforma i sanejament del Districte V, a Ciutat Vella, i la modificació de les ordenances per incloure millores en la ventilació dels edificis, una de les grans demandes del GATCPAC, el Grup d’Arquitectes Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània, encapçalat per Josep Maria Sert.
Segons l’urbanista Joan Busquets, en aquell moment, Le Corbusier ja va plantejar idees que es van concretar dècades més tard, com l’obertura de carrers i places a Ciutat Vella. El dissenyador volia millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través de l’urbanisme i, per això, calia fer entrar “el sol, la llum i l’aire” a la ciutat. Per això, un altre dels dissenys més apreciats pels seus deixebles era el projecte Una casa un arbre, un barri de cases baixes que Le Corbusier volia instal·lar a la zona de Collblanc i la Torrassa.
L’arquitecte Fernando Marzá explica que la idea de Le Corbusier era estendre la ciutat cap a zones que encara “no estaven ocupades” i créixer pensant en l’automòbil. En aquest sentit, l’arquitecte suís va fer una relectura de l’Eixample i va proposar agrupar les illes de tres en tres, i crear així “maxiblocs” de 400 m x 400 m que agrupessin nou de les illes de Cerdà. De fet, afirma Busquets, Le Corbusier pensava en una Barcelona menys congestionada i amb una relació més clara entre els barris.
La Guerra Civil i la dictadura van truncar el Pla Macià però, segons els urbanistes, la reflexió de l’arquitecte encara és present quan, actualment, es dissenya la ciutat. Tampoc no es pot passar per alt, recorda Busquets, el gran mestratge que va fer als membres del GATCPAC, impulsors d’edificis com la Casa Bloc o el Dispensari Antituberculós, inspirats en l’arquitectura racionalista i d’avantguarda.
