La Montserrat és una de les filles dels tramviaires que es van instal·lar als anys 20 en aquesta colònia de cases. Van ser construïdes per la Cooperativa d'Empleats dels Tramvies de Barcelona en una de les reparcel·lacions de l'antiga finca de Can Garrigó. MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna "El meu pare havia treballat a la companyia de Tramviares de Barcelona. Tot va anar a sorteig, hi va haver a qui li va tocar una casa i a qui li va tocar un terreny." Les casetes van ser dissenyades per l'arquitecte Millàs, que va donar nom al passatge. JORDI SÁNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris "Aquest arquitecte devia fer moltes feines per als tramviaires, perquè, a banda d'aquestes cases, va fer les cotxeres de Sants." Construïdes entre 1925 i 1926, són les segones cases més antigues de tota la finca de Can Garrigó, després de les cases del passatge d'Escòcia. MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna "La meva mare es va fer un tip de plorar quan va venir perquè aquí no hi havia llums ni havia res. Tot eren camps. I li van dir al meu pare que amb el temps això seria molt cèntric que amb el temps el tramvia passaria per davant de casa. El tramvia no, però l'autobús sí que passa per aquí darrere." MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna "Es va fer com una espècie de colònia, érem molt amics, com una família, era com un minipoble, es feien les revetlles, se celebraven les comunions, es posaven les taules al carrer." Una de les peculiaritats d'aquestes casetes és que formaven part d'un conjunt d'illa, delimitada per quatre cases de doble planta situades a cada cantonada. La part central encara manté l'encant de passatge particular i, des dels anys 80, està protegida com a patrimoni de la ciutat.
Són les segones cases més antigues, després de les del passatge d’Escòcia, que es van construir als terrenys parcel·lats de l’antiga finca de Can Garrigó. Els veïns més veterans encara recorden com estaven d’allunyats del centre de la ciutat i com s’alimentaven amb les verdures, els llegums i la llet, entre altres coses, de les masies de la zona, especialment de Can Garrigó, situada a pocs metres del passatge.
El passatge particular conserva encara l‘encant de colònia de casetes que recorda els antics pobles. Als anys 60 una reforma urbanística va amenaçar les cases, però els veïns es van mobilitzar per preservar-les i, finalment, el passatge es va declarar patrimoni cultural de la ciutat durant els anys 80.
