Un fet delictiu comès a mans d'un menor només és imputable a partir dels 14 anys. Això significa que només se'ls pot atribuir la responsabilitat legal dels fets i també les sancions penals corresponents a partir d'aquesta edat. Quan la persona que ha delinquit és menor de 14 anys, encara que hagi estat un homicidi, la llei no preveu una sanció, sinó protecció. MIREIA BALAGUER, advocada penalista de l'ICAB "El nostre sistema considera que la responsabilitat de que un menor de 14 anys delinqueixi és nostra. Alguna cosa ha fallat en l'educació d'aquest nen a totes les instàncies o en alguna d'elles perquè aquesta criatura hagi comès aquest declite." Un cop s'ha produit el fet la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència valorarà quin és l'entorn d'aquest menor. Aquest estudi determinarà quins són els elements que han fallat, i per tant, quines són les mesures que cal prendre en cada cas, des de treure'l del nucli familiar, en cas que aquest sigui el causant, fins a canviar-lo d'escola. "No ho arreglarem portant-lo a un centre de menors, ho arreglarem buscant l'etiologia delictiva, per què aquest nen ha comès aquest delicte. Treballarem aquelles mancances per evitar que un futur cometi el delicte, és a dir, que no hi hagi resposta penal no vol dir que la resposta sigui inadequada." Segons els experts, rebaixar l'edat imputable als menors dels 14 als 12 anys, no seria la solució, ja que l'aplicació de penes en aquestes edats tan prematures poden ser contraproduents de cara a un futur.
La llei de protecció del menor considera que un menor d’edat no és apte per delinquir fins als 14 anys, i si ho fa, segons la normativa, s’ha de protegir. Si un major de 14 anys o més comet un homicidi, la pena prevista és de vuit anys d’internament i cinc anys de llibertat vigilada. Però si es tracta d’un menor de 14 anys, la resposta que preveu la llei no és sancionadora sinó protectora, és a dir, basada en el Codi civil i no el Codi penal.
Segons Mireia Balaguer, vocal de la Secció de Dret Penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, “el sistema estableix que alguna cosa en l’entorn del menor ha fallat en el moment que comet un delicte amb 13 anys”. En aquests casos la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) fa un estudi per determinar quin és l’àmbit que ha fallat i on hi ha la mancança, si en l’àmbit familiar, l’escolar o bé el de les amistats.
Segons Balaguer, “alguns experts consideren que caldria rebaixar l’edat imputable als menors dels 14 als 12 anys perquè quan el menor sigui adult no sigui un delinqüent en potència”. Però altres experts, explica, creuen que aquesta no és la solució, ja que en aquestes edats tan prematures els nens no són capaços de determinar les consequències dels seus fets i l’aplicació de penes poden ser contraproduents de cara a un futur. Per això, afegeix Balaguer, “que no hi hagi resposta penal no vol dir que la resposta sigui inadequada.”
