Pocs dolços són més tradicionals que els bunyols ara que arriba la quaresma. Aquí, en aquesta pastisseria de la rambla del Poblenou, ja fa 63 anys que en fan, la tradició es remunta al segle X i es tracta d'un producte típic de la Hanukkà jueva que la tradició cristiana va acabar adoptant. 11 segles després sembla que el gust pel bunyol s'està perdent de mica en mica. ANTONI BELLART, pastisseria Triomf "Cada vegada com més endavant anem va afluixant. A part té el problema que és molt calòric i avui en dia, tot el que sigui calòric és anar contracorrent però si en menges amb un consum raonable tampoc no és dolent." Les mans expertes del Jordi, de l'Escola de Pastisseria, ens mostren la manera de fer uns bons bunyols de vent al punt. Com sempre, la massa és important però el secret és en els detalls. JORDI SEMPERE, Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona "El secret del bunyol seria l'oli si l'oli està molt fort queda molt cruixent i molt daurat per fora però per dins queda cru." El bunyol de vent és molt versàtil i a banda dels ensucrats el producte permet jugar amb els farciments. La nata, la trufa i la crema segueixen sent les favorites del gran públic. Tant si els feu a casa com si els compreu a les pastisseries penseu que de bunyols de quaresma no en trobareu durant tot l'any sinó que només els podreu comprar els propers 40 dies.
Malgrat això poques pastisseries o fleques de la ciutat no ofereixen bunyols aquests dies. Al davant, tal com mana la tradició, els barcelonins tenen ara 40 dies per tastar els típics bunyols de quaresma, que s’ofereixen cada dimecres i divendres. Alguns professionals com l’Antoni, de la pastisseria Triomf, segueixen amb la tradició que van encetar els seus pares ara fa 63 anys. Ens assegura, però, que any rere any el consum del bunyol va de baixa perquè es tracta d’un producte que s’ha de fregir i és, per tant, força calòric. L’Antoni recomana que es mengin amb mesura i, d’aquesta manera, no ens farà falta fer dieta després de la quaresma.
Des del Gremi de Pastissers ens aconsellen que l’oli per fregir el bunyol no estigui gaire calent. D’aquesta manera no se’ns cremaran i estarà prou cuit per dins. La tradició la van encetar els jueus amb la confecció d’uns dolços que anomenaven “bimuelos” i que els cristians van transformar en els actuals bunyols.
