Quina presència ha tingut el sector industrial tèxtil al barri del Raval i quins vestigis hi queden? Aquesta és la pregunta que impulsa la iniciativa 080 Ravaleja: Ruta pel Raval de la Moda, un itinerari de dues hores per descobrir la història, les anècdotes i els edificis que han teixit el sector de la moda al barri.

Amb Gael Lebec i Romano Béatrice al capdavant, l’associació sense ànim de lucre Muchafibra és l’encarregada de dinamitzar els recorreguts. L’experiència els avala. El 2008 van obrir un taller al carrer de Carretes i, des de llavors, ofereixen un espai per a joves dissenyadors que també s’ha convertit en un centre d’experimentació i formació.

Muchafibra ©

 

Les indianes, el primer impuls

Les Drassanes Reials són el punt de partida per situar el visitant al Raval de l’època medieval, quan el barri estava integrat a l’interior de les muralles. Poc després, al segle XVII un fet aparentment menor activa l’economia tèxtil de la zona. És la prohibició d’importar tela impresa, que dicta Felip V el 1714. A partir d’aquest moment es comencen a implantar les primeres manufactures teleres, les fàbriques d’indianes, que es multipliquen a la zona de Sant Pere i el Raval fins a arribar a 150 instal·lacions l’any 1780. Es tracta d’indústries que es dedicaven a estampar teles de cotó i lli procedents de l’Índia i que s’exporten a l’Amèrica Llatina.

Dos exemples són la Casa Fàbrica Erasme de Gònima, situada al carrer de la Riera Alta l’any 1783, i la Casa Fàbrica Aloy, ara desapareguda i que estava situada entre els carrers de Sant Pau i l’Hort de Sant Pau. Aquestes indústries punteres van ser al barri fins a 1974, quan es va tancar l’última fàbrica del Raval a causa d’un incendi.

Noves feines: brodadores

A finals del segle XIX arriba la mecanització dels telers i, a partir d’aquest moment, els industrials del tèxtil s’allunyen del barri i es diversifica l’activitat productiva a la zona. La burgesia s’aplega a la zona alta de la ciutat i a l’Eixample que envolta el passeig de Gràcia; mentrestant, al Raval comencen a establir-s’hi noves professions relacionades amb el tèxtil: modistes, costureres, planxadores i brodadores.

Teranyina · Taller Escola Tèxtil ©

Tot seguit, la ruta fa un salt fins a l’actualitat i visita tallers de dissenyadors com Gori de Palma, el taller de creació de “coworking” Lolitas i l’espai Del Través, dedicat a la confecció de roba amb bases ètiques. Després de recordar dissenyadors clau com Antoni Miró, Roser Marcé, Josep Abril o Miriam Ponsa, l’itinerari acaba al Taller Escola Tèxtil Teranyina, situat al carrer del Notariat, i a la botiga de disseny Nuovum. Un senyal quedesprés de la deslocalització i l’arribada del concepte “fast fashion” torna l’atracció per l’artesanat.

nuovum. upcoming designers ©

L’activitat ha estat organitzada pel districte de Ciutat Vella, Raval Cultura i l’eix comercial del barri a través de Barcelona Activa.

Aprofitar l’embranzida del 080

La regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha explicat que, paral·lelament s’han organitzat altres iniciatives com la ruta de tapes pel Raval o la distribució de 5.000 bosses promocionals pels comerços del barri. Homs ha aplaudit que les iniciatives hagin rebut la implicació de l’eix comercial del Raval i els bars i restaurants del barri. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la moda és un sector econòmic clau per a la ciutat, que concentra 825 empreses destinades a aquest sector.