Després de passar la nit a la Casa dels Canonges, al mateix Palau de la Generalitat, Artur Mas entrava puntualment a dos quarts d'onze del matí al Saló de la Verge de Montserrat. Allà l'esperava el govern en ple. També membres de la mesa del Parlament i de gairebé tots els grups favorables a la consulta, a excepció d'Iniciativa, que ha declinat la invitació per considerar que es tractava d'un acte de govern. Tampoc no hi han assistit representants del PSC, del PP ni de Ciutadans. Amb una posada en escena solemne, l'acte ha començat amb la lectura dels punts principals del decret de convocatòria del 9-N de la mà de Jordi Baiget, secretari del govern, que n'ha fet públics alguns detalls. "La votació anticipada per dipòsit es durà a terme entre els dies 20 i 25 d'octubre de 2014." Seguidament, Artur Mas ha procedit a signar el decret de convocatòria de la consulta. Ja en un ambient més distès, però conscients de presenciar un moment històric, els consellers i altres convidats no han dubtat a fotografiar el document amb què ha quedat convocada la consulta. 10:36:48 Mentrestant, Artur Mas es preparava per a la intervenció, que ha fet tot sol a la galeria Gòtica del palau de la Generalitat. Des d'allà ha recordat les mobilitzacions ciutadanes que han impulsat el procés i les premisses que l'han regit. ARTUR MAS, president de la Generalitat "Hem estat i estem oberts a pactar les condicions per fer possible la consulta fins al darrer moment. El que no podem però és caure en el parany de l'immobilisme, vestit d'una presumpta legalitat per a no fer res. Quin contrast amb aquells estats democràtics que permeten que les nacions que els conformen puguin opinar i decidir sobre el seu futur." Artur Mas s'ha refermat que la llei que avui ha entrat en vigor està emparada per la constitució i l'estat, i ha demanat al govern espanyol que la respecti. "Cataluña quiere hablar, quiere ser escuchada, quiere votar." Just després del discurs, on ha parlat tant en castellà com en anglès, el president ha sortit a la plaça de Sant Jaume a saludar les persones que s'hi han congregat per donar-li suport. Ho ha fet acompanyat de la presidenta del Parlament i del cap de l'oposició. Mas ha aprofitat per saludar alguns dels assistents, i també per respondre a algunes preguntes dels mitjans. Després de la publicació de la llei de consultes populars no referendàries al Diari Oficial de la Generalitat a mig matí, s'ha conegut el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. El text estableix, entre altres aspectes, el disseny de la papereta amb la doble pregunta que es farà, i les persones que són cridades a participar-hi. A més, s'hi especifiquen les modalitats de votació, presencial o bé per dipòsit. En dos annexos s'hi detallen les normes específiques que regiran la consulta i s'hi fa memòria econòmica, que ronda els set milions d'euros. Però també destaquen en aquest decret les cites que apel·len a la legalitat i les competències pròpies de la Generalitat. Es fa referència a diferents articles de l'Estatut i la Constitució. Així, el text es vol blindar del recurs que s'espera que el Govern espanyol presenti al tribunal constitucional. Davant dels passos del govern català, l'executiu de Rajoy ja ha mogut fitxa i ha sol·licitat un informe al Consell d'estat sobre la llei de consultes i la convocatòria del 9-N. Un informe necessari per poder registrar el recurs al Tribunal Constitucional. La presidenta del Govern espanyol en funcions ha lamentat la convocatòria. SORAYA SÁENZ DE SANTAMARÍA, presidenta del Govern espanyol en funcions "No hay nada por encima sobieranía pueblo español, ningún gobierno puede ceder o decidir de lo que el conjunto de los españoles. Sin ley no hay democracia y ningún gobierno está por encima de la ley." Serà dilluns quan es convocarà el consell de ministres extraordinari, el primer dia hàbil per recórre'l. Mentrestant, a Catalunya, demà ja podrà començar la campanya per incentivar la participació el 9-N, i des d'aquest migdia ja està operatiu el lloc web de la consulta amb l'espot institucional
Després d’una setmana en compàs d’espera per la publicació de la llei al DOGC i la signatura del decret, finalment avui ja es pot dir que la consulta ciutadana del 9 de novembre està oficialment convocada. Després de dormir aquesta nit a la Casa dels Canonges, la residència oficial del president de la Generalitat, Mas n’ha signat el decret al Saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat. Ho ha fet en presència del govern en ple, dels líders d’ERC i de la CUP, de la presidenta del Parlament i també de personalitats convidades de la societat civil.
El secretari del govern, Jordi Baiget, ha llegit en veu alta els sis articles del decret, a més de la disposició final que diu que el decret entra en vigor tan bon punt es publiqui al DOGC. Després de signar-lo, Mas ha pronunciat una declaració institucional.
“Un dia que recordarem sempre”
El president ha recordat que “han calgut grans mobilitzacions ciutadanes i molts mesos de treball per arribar al dia d’avui, un dia que recordarem per sempre”. Segons Artur Mas, en tot aquest procés s’han aplicat quatre màximes: majories socials àmplies, consens polític, cerca constant del diàleg i respecte al marc legal. Mas s’ha mostrat disposat a negociar fins a l’últim moment amb el Govern central les condicions de la consulta, però ha lamentat l’actitud per als que “només uneix la voluntat de negar, de no fer res o, fins i tot, de fer-ho tot per no deixar fer”. En una referència indirecta a Escòcia, el president ha exclamat: “quin contrast amb aquells estats democràtics que fan servir les lleis per escoltar les persones i no per silenciar-les!”.
Artur Mas ha assegurat que avui “s’obre un camí que representarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya” i ha demanat la col·laboració de tots els catalans en aquesta consulta que representa -ha dit- una oportunitat per començar a construir un país millor. Mas ha dedicat la convocatòria de la consulta a tots els homes i dones, catalans d’origen, d’acollida o d’adopció, que al llarg de la història han lluitat per Catalunya.
La declaració institucional ha tingut també una part en castellà, adreçada als ciutadans de la resta d’Espanya, i en anglès, als líders de la Unió Europea. Als espanyols, Artur Mas ha volgut aclarir que “els llaços de germandat que ens uneixen són intensos i profunds” i que “tenim una història en comú que continuarà”. El president ha advertit, en castellà, que “un cop Catalunya s’hagi manifestat democràticament, trobarem els marcs de diàleg necessaris per construir el nostre futur”. A la comunitat internacional, el president de la Generalitat ha volgut llançar el missatge que Catalunya, una de les nacions més antigues d’Europa, necessita votar per decidir el seu futur i que ho vol fer en llibertat, donant veu als 7,5 milions de catalans, un 70% dels quals tenen orígens fora d’aquí. “Dialogue and peace” ha estat la consigna del president Mas per als líders de la UE.
La convocatòria de la consulta i aquesta declaració institucional ha aconseguit efectivament el ressò internacional que es buscava, de moment en mitjans de comunicació. Televisions com Aljazeera, France 24h o la CNN han difós les imatges de la signatura del decret tot informant de la data de la convocatòria i el desafiament que representa del govern català envers l’espanyol.
A la plaça de Sant Jaume, centenars de persones s’han concentrat per donar suport a la convocatòria de la consulta, seguint la crida llançada dijous des de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, tot i que aquestes entitats van aclarir ahir que no havien convocat oficialment cap concentració. Tanmateix, la plaça ha quedat mig plena de gent amb estelades que no han parat de cridar consignes independentistes i de suport a la convocatòria de la consulta que acaba de signar el president Mas.
La consulta del 9-N
Tal com van acordar el desembre passat les quatre formacions polítiques que donen suport a la consulta, a les paperetes de votació hi haurà una doble pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i, en cas afirmatiu: “Vol que aquest Estat sigui independent?”.
Segons estableix la Llei de consultes, hi podran votar tots els ciutadans majors de 16 anys empadronats a Catalunya o bé inscrits en el registre de catalans a l’exterior. També, prèvia inscripció, els estrangers de països de la Unió Europea que faci un any que viuen aquí i els de fora de la Unió amb tres anys d’arrelament. No hi podran participar, en canvi, els catalans que visquin a la resta d’Espanya, perquè legalment no són residents ni a Catalunya ni a l’estranger. Com a cens, es farà servir el Registre de Població de Catalunya, que l’Institut d’Estadística de Catalunya actualitza trimestralment a partir del padró municipal.
Els ajuntaments no hauran de facilitar, doncs, les dades del padró municipal per organitzar la consulta. En tot cas, 897 ajuntaments catalans (més del 90%) han aprovat mocions de suport a la celebració de la consulta del 9 de novembre. L’Ajuntament de Barcelona ho va fer dilluns passat.
La Llei de consultes
La Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana es va aprovar el 19 de setembre passat al Parlament de Catalunya amb el suport dels 106 dels 135 diputats. Hi van votar a favor CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i també el PSC, que no vol que la nova llei es faci servir per convocar aquesta consulta. PP i Ciutadans van votar contra l’aprovació de la llei, ja que entenen que l’únic objectiu és la consulta del 9-N. Però, segons la resta de grups, la Llei de consultes hauria de servir normalment per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre determinades actuacions o decisions polítiques.
Permet tant consultar sobre qüestions d’àmbit nacional com locals o comarcals. A més, també poden haver-hi consultes sectorials adreçades només a un segment de la població. La iniciativa pot sorgir de la Generalitat, del Parlament o dels governs locals. I també si ho demanen els ciutadans amb 75.000 signatures.
Com es vota
La Llei de consultes estableix quatre modalitats de vot: presencial, per correu, electrònic i per dipòsit, és a dir, amb antelació en delegacions de la Generalitat, tant a Catalunya com a l’estranger. Tot i així, en la consulta del 9-N no es preveu que es pugui votar ni per correu ni per via electrònica, per les dificultats logístiques i de seguretat jurídica que això suposaria. Per tant, només es podrà votar presencialment el 9 de novembre o bé dipositant el vot personalment entre el 20 i el 25 d’octubre a les delegacions de la Generalitat. Aquest vot anticipat només podran exercir-lo els residents a l’estranger i les persones que acreditin que el 9-N estaran hospitalitzades o que hauran de treballar en tasques essencials per al país, com ara els cossos de seguretat.
Les 20 pàgines d’annexos al decret de convocatòria de la consulta en fixen tots els detalls de l’organització. Inclouen fins i tot el disseny de les paperetes oficials, redactades en català i castellà, i també en aranès als punts de votació de la Vall d’Aran. Les meses electorals estaran formades per un president i dos vocals triats aleatòriament dins de cada unitat censal, però a qui li toqui podrà renunciar-hi en un termini de cinc dies. Si es així, l’administració cobrirà les vacants. Els presidents de les meses cobraran 70 euros en concepte de dietes i els vocals, 62.
El cost previst per a la consulta és d’uns nou milions d’euros, una quantitat que inclou des de les retribucions per als integrants de les meses fins al desplegament de seguretat, la informàtica o tot el material necessari.
Segons la llei, la consulta s’havia de convocar entre 30 i 60 dies abans de celebrar-se. Avui falten 43 dies per al 9 de novembre. Durant tot aquest temps, la Generalitat podrà fer campanya per informar de la celebració de la consulta, però sense demanar el vot ni defensar cap opció. Les campanyes poden allargar-se fins al mateix 8 de novembre, perquè no es preveu cap jornada de reflexió. El web oficial amb tota la informació de la consulta s’ha posat en línia aquest mateix matí.
Serà legal?
El Govern central portarà la Llei de consultes catalana i la convocatòria d’aquesta al Tribunal Constitucional, que s’espera que les suspengui cautelarment. De fet, Artur Mas ha triat el dia d’avui perquè entrin en vigor pensant a guanyar temps fins que aquesta suspensió es produeixi. En signar el decret en dissabte, mentre el president espanyol està tornant d’un viatge oficial per la Xina, calcula que l’executiu espanyol no podrà presentar els recursos al Constitucional fins dilluns. Uns recursos que diu que ja ha deixat escrits Alberto Ruiz-Gallardón abans de dimitir com a ministre de Justícia.
La propera reunió ordinària del Tribunal Constitucional està convocada per al 7 d’octubre, però els magistrats podrien reunir-se molt abans de forma extraordinària per admetre a tràmit els recursos del Govern. Mentre no ho facin, és segur que la maquinària de la Generalitat treballarà per tenir-ho tot a punt per al 9 de novembre. Cal posar a exposició pública el cens de votants, resoldre les possibles al·legacions, designar els membres de les meses…
Sense anar tan lluny, està previst que la setmana vinent el Parlament triï els set juristes i politòlegs que formaran la Comissió de Control de la consulta, l’equivalent de la Junta Electoral Central durant les eleccions. A mode de juntes electorals de zona, també estan previstes set comissions territorials de seguiment, que resolguin les reclamacions que s’hi puguin presentar des de qualsevol part de Catalunya.
Un cop el Constitucional es pronunciï, no se sap fins a quin punt arribarà a posar-se en pràctica tot aquest procés, ni si la consulta podrà finalment arribar a celebrar-se segons la legalitat.
