L’escola catalana es defensa de la llei Wert i el Tribunal Constitucional

La convocatòria es va llançar al març, amb la LOMCE ja aprovada i en ple procés de recursos judicials sobre l’obligatorietat del castellà com a llengua vehicular. Des de llavors, les associacions, sindicats i federacions que formen la plataforma Somescola.cat han estat treballant per donar-ne a conèixer la situació i sumar cada cop més gent a la mobilització, que es preveu multitudinària. Escoles i AMPA de tot Catalunya han fet més de 50 tallers d’elaboració de capgrossos, que aquest dissabte donaran un aire festiu a la cercavila. Els gegants són una expressió de la cultura catalana i, com a tals, es vol que siguin els caps visibles de la protesta contra la llei Wert i en defensa de la immersió lingüística.

Somescola ha rebut la confirmació de més d’un centenar d’autocars contractats arreu de Catalunya perquè mestres, alumnes i famílies vinguin aquesta tarda a manifestar-se a Barcelona. El punt de trobada és a la plaça de Tetuan a les 18 h. La marxa baixarà pels passejos de Sant Joan i de Lluís Companys fins a l’entrada del Parc de la Ciutadella, on es llegirà el manifest. Allà, l’acte final, presentat per l’actor Quim Masferrer, inclou l’actuació del grup Macedònia, del pallasso Tortell Poltrona, de Gospel Gràcia i finalment dels Lax’n’Busto. Per animar la cercavila, també hi ha prevista la participació d’una vintena de grups de percussió, unes 10 companyies de teatre de carrer, 20 peces de bestiari popular i 40 gegants, a més dels gegantons que s’han elaborat a les escoles. Els organitzadors de la marxa esperen que esdevingui una autèntica marea verda: han venut més de 20.000 samarretes de Somescola, que són d’aquest color i que també es poden comprar aquesta tarda per contribuir a finançar el funcionament de la plataforma.

“Per un país de tots, decidim escola catalana”

Aquest és el lema de la mobilització d’aquest dissabte, amb què es vol frenar la implantació a Catalunya de la llei Wert, prevista per al curs vinent. La comunitat educativa s’ha mobilitzat en nombroses ocasions contra l’aprovació d’aquesta llei. Amb aquesta convocatòria de Somescola, entitats com Òmnium Cultural -que en formen part- pretenen “demostrar que la societat catalana està al costat dels professionals de l’ensenyament, que passen per moments difícils”.

L’objectiu principal de la protesta d’aquest dissabte és defensar el model d’immersió lingüística, impossible de mantenir segons ha dictaminat el Tribunal Constitucional. La justícia diu que el castellà ha de ser llengua vehicular a l’escola, és a dir, que a banda d’estudiar llengua espanyola els alumnes han de rebre les classes d’altres matèries en castellà. Les darreres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avalen que almenys el 25% de les classes s’hagin de fer en castellà a cinc escoles -dues de les quals barcelonines-, on algunes famílies ho han reclamat judicialment. La llei Wert reconeix aquest dret a rebre ensenyament en castellà a Catalunya i, a través del reial decret que n’ha de concretar la implantació a partir de l’1 de setembre, preveu subvencionar a les famílies l’escolarització en centres privats que facin les classes en castellà. El ministre José Ignacio Wert calcula que aquesta mesura tindrà un cost d’uns cinc milions d’euros anuals, que el govern d’Espanya descomptarà del finançament autonòmic de la Generalitat.

Tot plegat representa una amenaça directa i urgent a la immersió lingüística vigent a les escoles catalanes des dels anys 80. Teresa Canals, de la Plataforma per la Llengua i portaveu de Somescola.cat, lamenta que el Ministeri d’Educació vulgui posar fi a un model que ha demostrat que funciona perquè garanteix que tots els nois i noies, en acabar l’escolaritat obligatòria, dominin tant el castellà com el català. “Si anem bé, per què hem de canviar?”, es pregunta. La secretària d’Estat del Benestar i Treball de la UGT, Laura Pelai, explica que “estudiar en català és la pedra angular de la cohesió social a casa nostra” i rebutja que les exigències jurídiques acabin forçant la implantació d’un sistema dual en què uns alumnes estudien en castellà i uns altres, en català. Així és com funciona l’escola basca, que no ha estat posada en qüestió pel Tribunal Constitucional, però molts consideren que contribueix a la divisió de la societat entre castellanoparlants i bascoparlants.

Una educació centralitzada i no participativa

L’atac a la immersió lingüística que la LOMCE sanciona, emparant-se en el “necessari compliment” de la sentència del Constitucional, no és pas l’únic motiu de rebuig a aquesta llei. Des de Catalunya, es denuncia que el ministre Wert ha volgut tornar a centralitzar l’educació. El govern estatal sempre ha mantingut la competència d’establir uns ensenyaments mínims, però a partir d’ara fixarà els continguts de totes les assignatures troncals i, d’aquestes, n’organitzarà directament uns exàmens de revàlida. El Ministeri d’Educació preveu enviar els propis examinadors i proves a totes les comunitats autònomes. “Fa una llei amb un currículum per a tothom i, a més a més, es queda l’avaluació, perquè desconfia de les comunitats autònomes i desconfia del professorat”, diu Canals.

En aquesta nova manera d’organitzar el currículum, la llengua espanyola és evidentment assignatura troncal, mentre que la catalana queda entre les matèries de lliure configuració, que s’estudien en menys hores lectives i no estan subjectes a les esmentades revàlides. La LOMCE també augmenta el pes de la religió catòlica i elimina l’assignatura d’educació per a la ciutadania.

Pel que fa al funcionament dels centres educatius, la llei Wert treu poder als consells escolars (en què hi ha democràticament representats dels docents, els alumnes i les famílies) i l’atorga als directors. Els consells ja no hauran d’aprovar el pla de centre ni marcar-ne les línies pedagògiques i estratègiques, sinó que es limitaran a actuar com a òrgans consultius. En canvi, els equips directius d’escoles i instituts públics s’hauran de fer responsables de tota l’activitat del centre. Els directors fins i tot podran seleccionar directament alguns dels professors que contracten, al marge dels mecanismes d’accés a la funció pública.

Segons la secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, Montse Ros, Wert “no té cap idea d’escola pública, sinó d’escola estatal: hi haurà escola estatal i mercat educatiu, i es fa molt espai perquè hi creixin empreses”. Ros denuncia que la llei Wert vol reduir l’educació a un servei i el sistema educatiu a una estructura piramidal en què qui mana a l’escola és el director, perquè és el representant de l’Administració al centre. Per ella, i per molts altres mestres, l’educació és un procés en què les persones es formen perquè creixen, i poden escollir lliurement el seu futur si s’esforcen. En canvi, segons la líder d’Ensenyament de CCOO, la llei Wert vol col·locar cada alumne en el camí d’aprendre allò “per a què val”, la qual cosa no servirà per reduir el fracàs escolar (situat en xifres superiors al 20%) i sí que farà que cada cop menys joves arribin a estudiar a la universitat.