Després de visitar els pisos de Can Cortada el Manuel Castañeda hi ha renunciat perquè no reuneix les característiques que la seva família necessitava. MANUEL H. CASTAÑEDA "Si la persona minusválida, en este caso mi madre, que vive con mi padre, tuviera que hacer uso de la habitación grande no podría, mi madre usa grúa, no habría esa posibilidad." A les associacions de discapacitats asseguren que encara queda camí per aconseguir una accessibilitat total als habitatges. MONTSERRAT GARCIA, responsable d'Accessibilitat d'ECOM "Sí que ens hem trobat que realment només hi ha una habitació que realment puguis considerar com a accessible, on puguis donar la volta amb la cadira, però potser les altres estances de dormitoris parlo, realment són més reduïts, és més dificultós." Des del Patronat Municipal de l'Habitatge, promotor d'aquests immobles de Can Cortada, expliquen que els pisos per a discapacitats tenen unes característiques estàndards que es regeixen per la normativa d'accessibilitat. JESÚS GONZÁLEZ, arquitecte del Patronat "Los pasillos son de 1,20 de ancho en lugar de ser de 1 m o 0,90 m, Las puertas son todas de 0,80 m. Todos los elementos que hay que usar en la vida diaria de encendido, de apagado, las mirillas o el teléfono, todo está a menos de 1,40 m." Ara bé, cada discapacitat té les seves necessitats específiques. Per exemple, hi ha qui demana substituir la banyera per un plat de dutxa o rebaixar l'alçària dels fogons de la cuina. XAVIER GARCíA-MILÀ, arquitecte consultor d'accessibilitat "És força interessant no fer acabats finals i pensar una mica en la personalització. Quan coneixes l'usuari, veure com ho fas. Això, a vegades, té més problemes de gestió que d'obra, fins que no se sap qui serà l'adjudicatari final." L'Institut Municipal del Discapacitat és l'encarregat de decidir qui acaba finançant aquesta despesa, en funció dels ingressos de l'usuari.
Fill d’una persona que té un 100% de mobilitat reduïda, Castañeda critica que els sis pisos de la promoció pública de Can Cortada que es venen com a habitatges accessibles són massa petits. “Els únics espais que estan adaptats són el saló, que és una mica més gran, i el passadís, que és més ample que el dels altres pisos”, explica Castañeda, però les habitacions tenen la mateixa mida que les altres i no s’hi poden fer reformes. “La sorpresa per a nosaltres va ser veure que no hi havia lloc per posar una cadira de rodes en una d’aquestes habitacions, i menys, per a una grua”, explica.
Un aspecte que també critica la responsable d’accessibilitat de l’entitat Ecom, Montserrat Garcia. Alerta que són immobles massa petits i que una vegada s’han moblat les habitacions no hi ha espai per moure’s en cadira de rodes.
L’arquitecte del Patronat Municipal de l’Habitatge, Jesús González, explica que els pisos de Can Cortada s’han construït segons la normativa. Per això l’amplada dels passadisos és d’1,2 metres, els accesos són de 0,80 m, el bany disposa de dutxa i tots els detalls com ara la clau de l’aigua, el termòstat o els espiells estan situats per sota d’1,4 metres. A més, la cuina, el bany i una habitació disposen d’un espai de gir d’1,5 m.
[Imatge: plànol de l’habitatge]
Un avenç en la normativa
García-Milà valora l’aprovació del Document bàsic SUA, el febrer de 2010, que inclou l’accessibilitat en la normativa bàsica de la construcció. Pel que fa a avenços, García-Milà destaca sobretot que Catalunya és l’únic territori de l’estat que, gràcies al Decret 55/2009, concreta les condicions d’accessibilitat dels habitatges per atorgar la cèdula d’habitabilitat. La normativa regula aspectes com que l’amplada mínima de pas sigui de 0,80 m o que en els pisos hi hagi un mínim de dues habitacions practicables, és a dir, que les persones amb mobilitat reduïda puguin utilitzar-les.
