20 centímetres quadrats de superfície. Aquestes són les mides del museu d'art contemporani més petit del món. Es tracta del Davis Museum, amb seu al carrer de Puigmartí i reconegut per la Generalitat de Catalunya. Aquest recipient de metacrilat ja ha acollit més de 240 obres que conformen la col·lecció permanent. Tot neix de la creació de Davis Lisboa, un il·lustrador brasiler que decideix allunyar-se dels grans espais d'art i construir un nou museu que és, en si mateix, una obra d'art. DAVIS LISBOA, creador del Davis Museum "La idea inicial era proponer a nivel global si los artistas estaban interesados en que se hiciera un museo, entonces, era una especie de candidatura 'online', por eso que el Davis a pesar que parezca simplemente un cubo, en realidad es una urna de votación, es una obra de arte que intenta proponer una nueva forma de montar un museo." Ara, el museu exposa una donació de petites obres amb el títol de "Companyies crítiques". Aquesta tendència artística ja té més 100 propostes que engloben art i economia. Els artistes creen empreses i imaginen objectes al voltant dels productes corporatius. Un exemple n'és una nova moneda africana global. ROSE MARIE BARRIENTOS, historiadora de l'art "Las piezas que he traído son justamente una especie de publicidad de la compañías porque hay que tomar en cuenta que estas compañías son la obra, es decir, como el David Museum, está concebido como una obra de arte, estas compañías igual, son la obra, entonces producen muchos pequeños objetos para promocionarse." El creador del Davis Museum el concep com un espai de resistència a la voràgine del mercat de l'art. Parla d'oxigen dins del capitalisme. La propera exposició que està preparant és una obra de Yoko Ono amb el títol d'"Imagine peace".

Amb més de 240 obres a la col·lecció permanent aquest museu va néixer el 2009 a través d’una iniciativa a la xarxa. Davis Lisboa, el creador, va preguntar a la comunitat artística si creien que s’havia de construir un nou museu allunyat dels grans centres d’art, i així es va iniciar el projecte. Amb aquesta iniciativa Davis pretén relacionar dues crítiques, a les institucions culturals i l’economia, per això explica que ha volgut donar forma a un petit espai d’oxigen dins del capitalisme actual.