El diari 'La Razón' va publicar ahir el llistat dels 33 jutges que van signar el manifest, el 14 de febrer, a favor del dret a decidir. Més enllà de considerar-los a tots sobiranistes, els magistrats no entenen com es poden haver fet servir imatges dels seus documents nacionals d'identitat. Sospiten que les fotografies s'han tret dels arxius policials. SANTIAGO VIDAL, magistrat de l'Audiència de Barcelona "Al carnet d'identitat de qualsevol de nosaltres, només s'hi pot accedir a través del Cos Nacional de Policia, dels fitxers policials i, per tant, ens sembla molt deplorable que un diari tingui accés, sigui el diari que sigui, als fitxers de la policia". És el cas del jutge de la sala social número 3 de Barcelona, Xavier González. La foto publicada a 'La Razón' és la del seu DNI. XAVIER GONZÁLEZ, titular del Jutjat Social número 3 de Barcelona "Segur que és del carnet d'identitat, i com jo altres com a mínim 25 més les han tret del carnet d'identitat i ens ho han confirmat." Els 33 jutges han presentat una denúncia al jutjat de guàrdia perquè s'investiguin els fets. Les sospites de la utilització dels arxius policials també han fet que demanin explicacions al Ministeri de l'Interior.
Els jutges que es van posicionar a favor de l’autodeterminació sospiten que ‘La Razón’ va tenir accés a informació de la Policia. El rotatiu va publicar aquest dilluns un article titulat ‘La conspiración de los 33 jueces sobiranistas’ en què mostrava imatges dels juristes. Els denunciants reconeixen que algunes són extretes d’Internet però asseguren que la majoria són del DNI. Per això, consideren que s’ha comès un delicte de descobriment i revelació de secrets.
El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ha explicat a RAC 1 que només es pot accedir a aquestes fotografies a través del Cos Nacional de Policia. Ha afegit que és “molt deprobable que un diari, sigui quin sigui, tingui accés als fitxers de la policia”. Per això, assegura que també reclamaran responsabilitats al Ministeri de l’Interior.
A mitjan febrer 33 jutges van signar un manifest de suport al dret a decidir de Catalunya. El document culpava el Tribunal Constitucional de la situació actual i defensava que el dret a decidir era possible en el marc legal.
