George Kaplan era la falsa identitat atribuïda al personatge encarnat per Cary Grant a 'Perseguit per la mort', d'Alfred Hitchcock. Un nom inventat des d'altes esferes del poder per distreure l'atenció. Aquesta idea i el nom de George Kaplan recorren sinuosament la peça de Frédéric Sonntag, que dirigeix Toni Casares a la Beckett. En tres actes, tres relats creuats. TONI CASARES, director escènic "El primer acte és una reunió de joves activistes antisistema amb ganes de canviar el món i les coses. Aleshores, el que passa en aquesta reunió a molta gent li sonarà." El mateix grup d'actors encarna una reunió de guionistes que prepara, per encàrrec d'un misteriós client, una història en la qual ha d'aparèixer també el personatge de Kaplan. La confusió o la contaminació entre realitat i ficció apareix de nou. Copia el cinema la realitat, o a l'inrevés? FRÉDÉRIC SONNTAG, autor "A França, vaig participar en sessions d'un jurat popular, com a membre. Em vaig adonar de com la nostra visió de la justícia està condicionada per la manera com ens arriba representada a les sèries americanes." La darrera de les reunions és un gabinet de crisi d'un important lobby davant l'enigma George Kaplan. Ara, la peça posa sobre la taula, novament amb humor, el tema de la teoria de la conspiració. Un astut joc de tres peces, tres nines russes que l'espectador decidirà com encabir. Roda el món i torna al Born, feliç retrobament amb la Beckett d'aquell autor que va venir a aprendre al seu Obrador.
