Concert històric pel dret de Catalunya a decidir el seu futur

El Camp Nou va obrir portes a les 18 h i, a poc a poc, durant dues hores, es va anar omplint de gent. La majoria hi va anar en transport públic per evitar les aglomeracions de vehicles. En entrar al recinte es trobaven amb la fira d’entitats catalanistes, que oferien informació de les seves activitats. També amb vuit punts de recollida solidària de menjar per als bancs dels aliments. Al final de la nit se’n van recollir 25 tones.

Pocs minuts després de les 20 h, el Concert per la Llibertat va arrencar amb la interpretació de la sardana ‘Juny’, de Juli Garreta, a càrrec de la gran Cobla de Cambra de Catalunya. Durant la primera part del concert, que és la que es va allargar molt més del previst, es van anar combinant actuacions musicals amb lectures de poemes d’autors com Joan Margarit o Miquel Martí i Pol, a càrrec de tot un seguit d’actors i personalitats del món de la cultura. Bona part del públic duia estelades o samarretes amb consignes a favor del dret a decidir, de la independència o de la unitat dels Països Catalans. L’ambient es va anar escalfant amb crits d’independència que periòdicament recorrien totes les graderies.

Quatre figures destacades de l’actual panorama musical català (Pere Jou, Andreu Rifé, Joan Dausà i Jofre Bardagí) van cantar una versió melòdica del clàssic de Jaume Sisa, ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’. Els Sopa de Cabra es van tornar a reunir a sobre d’un escenari per cantar ‘Camins’, amb Gerard Quintana al capdavant, que també era el director musical de tot el concert. Però un dels artistes més esperants de la nit era Dyango, perquè mai no havia participat en cap concert sobiranista i en aquest va cantar ‘Boig per tu’ amb en Pep Sala. Poc després, Paco Ibáñez va fer ‘Como tú’, versió musicada d’un poema de León Felipe, la cançó en castellà de la nit.

La rumba catalana també hi va ser molt present, primer amb Sabor de Gràcia i després del gran mestre del gènere, Peret, que va versionar ‘Ella tiene poder’ per cantar “ella té molt poder, Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder”.

L’estadi va esclatar definitivament a ballar amb un recull de clàssics populars catalans a càrrec de l’Elèctrica Dharma. Poc abans havien ofert una versió de ‘Què volen aquesta gent’ amb la mateixa Maria del Mar Bonet, però al més pur estil Dharma.

Freedom Catalonia 2014

En acabar la primera part del concert, amb una hora i mitja de retard, el públic ja va començar a mostrar les cartolines de colors que se’ls havien repartit. A les graderies es va deixar veure “Freedom Catalonia 2014”, un missatge en anglès adreçat al món, perquè l’anhel de llibertat del país sigui conegut també a l’estranger.

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, la principal entitat organitzadora del recital, va pujar a l’escenari acompanyada de representants de la resta d’entitats. Casals va projectar aquest missatge cap a tots els demòcrates en dir que, al segle XXI, ningú no podrà impedir la celebració d’un referèndum. L’altra consigna del discurs va anar adreçada als partits polítics sobiranistes, a qui va demanar que fossin conscients que “gestionen un capital d’il·lusions molt important”, que “necessiten ser concretades en el calendari”.

Tot seguit, l’Orfeó Català i la Cobla de Cambra de Catalunya, acompanyats per les veus del públic, van interpretar l’himne oficial de Catalunya, ‘Els Segadors’, i a les graderies s’hi va poder tornar a llegir el missatge Freedom Catalonia 2014 sobre un fons amb els colors de la senyera. I els Castellers de Vilafranca van descarregar, al bell mig del Camp Nou, un tres de nou amb folre, enmig de l’ovació unànime del públic de l’estadi.

El retorn de Lluís Llach

La segona part del recital, en un to molt més intimista que també es va traduir en un canvi d’il·luminació, la va protagonitzar l’obra musical del cantautor Lluís Llach, versionada per cantants com Beth, Pastora, Gossos o Marina Rosell. El propi Llach, retirat fa sis anys, va tornar a l’escenari per donar inici a aquesta part del concert amb el tema ‘Venim del nord, venim del sud’, el mateix amb què va començar el seu Concert per la Llibertat de l’any 1985 al mateix Camp Nou.

En diferents idiomes i amb veus diverses procedents de Galícia (Mercedes Peón), l’Alguer (Franca Massu), Itàlia (Alessio Lega), Grècia (Nena Venetsanou), els Estats Units (Gwen Perry i Gisele Jackson), es van poder sentir versions renovades d’una vintena de cançons de Lluís Llach. Ell mateix va tornar a sortir a l’escenari per cantar ‘Un núvol blanc’, que va dedicar a tots els qui els han precedit al llarg de la història en la lluita de Catalunya per la seva llibertat.

‘L’Estaca’ va ser la penúltima cançó i va començar en àrab, a càrrec de Nabil Mansour i Massyl Alta, que van manifestar la solidaritat catalana amb Palestina. Però la cançó més famosa de Llach va ser cantada també per molts altres artistes a l’uníson, a més del Cor de la Integració infantil. Entre ells hi havia el madrileny Ramoncín, que en acabar va proclamar “Visca Catalunya y una España republicana”.

Amb més de dues hores de retard, el concert va acabar amb bona part dels artistes a sobre de l’escenari per cantar plegats ‘Tossudament alçats’, un tema recuperat de Lluís Llach que volia ser l’himne del concert, tot i que la majoria no se sabien la lletra i van haver de seguir-la amb un paper a la mà.