RICARD FERNÁNDEZ, historiador "L'origen dels habitatges del Congrés es remunta a l'any 1952, gràcies a l'aleshores arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus, que va voler aprofitar que se celebrava el XXXV Congrés Eucarístic Internacional per donar un impuls econòmic al problema de l'habitatge a Barcelona. En la primera fase es van construir un total de 2.272 habitatges sobre una superfície de 16,5 hectàrees. Els terrenys pertanyien a la masia de Can Ros. Són uns blocs d'habitatges de 60 a 120 metres quadrats i de dos fins a vuit habitacions. Els habitatges del Congrés s'oferien per mitjà d'un sorteig i el que es proposava era crear una barriada amb un grup social barrejat: des de funcionaris, militars, persones clarament addictes al règim fins a persones de classe obrera i molt senzilles. És un barri que per ser un polígon d'habitatges tal com coneixem té molta qualitat en comparació amb d'altres i s'ha conservat en bastant bon estat."
L’Església, amb la col·laboració d’un grup d’empresaris i famílies burgeses catòliques, va crear el Patronat d’Habitatge del Congrés Eucarístic per liderar el projecte d’urbanització de la zona (1953-1967). Un dels arquitectes encarregats de la construcció va ser Josep Soteras, arquitecte en cap de l’Ajuntament.
