La decisió ha estat adoptada avui per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura en la Comissió Delegada del MACBA. En la trobada també s’ha aprovat un nou model de sistema d’art contemporani de la ciutat que el tinent d’alcalde de Cultura ha justificat perquè “el que s’havia previst al Canòdrom era insostenible”. Jaume Ciurana ha afirmat que el projecte representava una inversió d’1,6 milions d’euros per adequar l’edifici i uns costos fixos d’1,8 milions de l’activitat ordinària.

Per això, el nou Centre d’Art Contemporani es traslladarà dins de l’edifici de la Fabra i Coats. La inversió inicial per adequar la primera planta de Fabra i Coats serà de 85.000 euros, una quantitat que assumirà íntegrament l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). El funcionament anirà a càrrec del consistori amb una part procedent de la Generalitat dins el programa d’ajuda als nou centres d’art estables de Catalunya. L’espai destinat per al Centre d’Art Contemporani dins de la Fabra i Coats serà de 2.400 metres quadrats, i la primera part disponible serà la planta baixa de l’edifici, de 450 metres quadrats, que es preveu estrenar el mes de juliol. Més endavant es destinaran dues pisos més CAC.

Un altre punt que ha quedat clar és que el nou centre d’Art Contemporani no tindrà director, i per tant, Moritz Küng, el professional que va guanyar un conurs internacional per encapçalar el projecte inicial l’any 2009 serà finalment cessat. Küng va deixar la direcció d’un centre d’art contemporani d’Anvers (Bèlgica) per ocupar el nou càrrec del CAC, i per això es va traslladar amb la seva família a Barcelona, però en cap moment ha pogut començar a treballar.

D’altra banda, tot i el canvi de plans, la tercera fase de les obres a l’edifici del Canòdrom continuaran. El seu nou destí és convertir-se en “un espai per ajudar a la creació en un pas de transició cap a la professionalització”, una espècie de Barcelona Activa dedicada a la producció creativa, tant per a empreses com per a creadors amb el seu propi taller.

Justificant tots aquests canvis, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat que “no era racional que al mateix temps que el MACBA ha perdut des de 2009 el 18% del seu pressupost es creés un centre d’art que suposés una competència”. Amb la decisió d’aquest dimarts es fan realitat els temors dels artistes visuals que dilluns van protestar davant el Canòdrom, i que demanaven que el MACBA no monopolitzi la cultura de la ciutat.

El director del MACBA, Bartomeu Marí, ha explicat que la Comissió Delegada ha apostat per “reforçar el MACBA” com aposta de ciutat i de país, com a capçalera del sistema d’art contemporani. Segons els acords, l’Ajuntament posarà a disposició del museu el solar que ocupa la capella de Montalegre, amb l’objectiu que el MACBA disposi de més espai expositiu. D’altra banda, si a mitjà termini es confirma el trasllat del FAD al Museu del Disseny (DHUB) l’ajuntament preveu que el Convent dels Àngels aculli també instal·lacions del MACBA.

En una mateixa direcció

A partir d’ara, ni La Virreina Centre de la Imatge, ni La Capella (situada al carrer de l’Hospital) ni el nou Centre d’Art Contemporani situat a la Fabra i Coats, tindran una direcció pròpia, sinó que estaran dirigits per una taula curatorial, formada pel MACBA i l’ICUB, per tal d’estar més vinculats entre si. També des d’aquí es prepararan tres exposicions l’any per al Centre d’Art Contemporani.

MACBA i MNAC: Una relació més estreta

A més de reforçar el paper del MACBA, en la reunió s’ha acordat que el museu tingui una relació més estreta amb el MNAC, de manera que es tinguin en compte les dues col·leccions com una de sola. El conseller Mascarell també ha volgut remarcar que totes dues institucions s’han de coordinar i mantenir criteris coherents i relacionats a l’hora d’adquirir obres d’art i programar les exposicions, per “no fer-se la competència” i unificar el patrimoni català.

Col·laboració amb el CCCB

En una línia similar, s’ha acordat que el MACBA i el CCCB tinguin un apropament en el seu funcionament. A partir d’ara compartiran serveis i models d’explotació, com seria diferents materials expositius o bé fer compres conjuntes. L’objectiu és estalviar en despeses i millorar l’eficiència de tots dos centres.

També s’esperen més sinèrgies entre el MACBA, la Filmoteca de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors i L’Auditori.