La història de l'església de Sant Vicenç de Sarrià reflecteix també la història del barri. Amb aquesta premissa, Jesús Mestre escriu un llibre, que ja es pot trobar a les llibreries del barri, en què explica, per exemple, per què sembla que hi falti una torre o quines joies s'amaguen l'interior de la parròquia.
Transcripció del vídeo
JESÚS MESTRE, autor del llibre 'Sant Vicenç de Sarrià, poble i parròquia'
"Sóc Jesús Mestre i Godes, sóc escriptor d'història i he escrit un llibre sobre Sant Vicenç de Sarrià, poble i parròquia. Fem la història de Sarrià a través de la història de Sant Vicenç. Per què? Perquè realment poble i parròquia sempre van units.
La que veiem ara és una església diguéssim de finals del segle XVIII, començaments del XIX, és clar que hi han hagut dues esglésies anteriors, la romànica i la gòtica. Totes van desaparèixer per una cosa senzilla: l'església era petita per acollir tanta gent. El dia 20 de juliol de 1936 hi va haver la crema de l'església de Sarrià i van tancar la porta i llavors es va passar pràcticament tres anys així, amb l'església tancada i cremada de dins.
En el moment de la reconstrucció, que es podia dir 'fem la segona torre d'una vegada', doncs no, els mateixos arquitectes van dir: 'és molt més bonic així, amb les dues torres'.
Aquestes pintures són del Jaume Huguet i aquestes pintures estaven presidint l'altar major. El MNAC, que és el que té les peces, ens va arribar a fer un acord amb l'església de Sant Vicenç i es va poder fer aquesta meravella que tenim aquí.
L'altar major de Sant Vicenç és tot ell ple de les pintures de Josep Obiols. Josep Obiols era un gran pintor que va fer, pràcticament les dues obres més grans que va fer, van ser Montserrat i Sarrià, i era fill de Sarrià també. Molta gent ve simplement per veure l'altar major fet per Josep Obiols."
