Un pati de veïns obrer a l'època del consultori radiofònic d'Elena Francis i les primeres televisions en blanc i negre. Uns veïns que es troben bé al barri veuen amb preocupació un pla urbanístic que els en podria fer fora. Només la Maria, la jove protagonista que interpreta Sara Espígul, ho veu com una via per fugir d'aquest ambient de tafaneries i olors massa conegudes. Fa 40 anys Benet i Jornet no sabia que la història serviria per encetar una triologia que van completar 'Baralla entre olors', el 1979, i 'Olors' el 1998. Diu que encara no sap per què Sergi Belbel ha volgut recuperar aquesta òpera prima estrenada en el seu moment al Romea. JOSEP MARIA BENET I JORNET, autor "És el primer que li vaig dir: 'estàs boig! Aquesta obra és la primera que vaig escriure, és molt senzilleta, no té cap mena d'interès'.I ell: 'sí, sí, sí." SERGI BELBEL,director escènic "Motius n'hi ha moltíssims: un, jo crec que un jove d'avui dia a més de divertir-se veient la juventut dels seus pares i els seus avis, com la vivien en aquell franquisme dels anys seixanta... També veurà una noia que té uns anhels i unes esperances de futur en un món que l'està oprimint... I això crec que pot teixir també paral·lelismes amb el nostre present més immediat." Obra de joventut de Benet i Jornet i també conflicte dramàtic juvenil, d'enfrontament generacional, i de desengany amorós. Una petita història de barri, servida amb ofici i una esplèndida escenografia, que farà funcions durant dos mesos, moltes de les quals per a escolars.
L’acció transcorre als anys 60 en un pati de veïns del barri del Padró, part de l’actual Raval. La jove Sara Espígul en el paper protagonista comparteix escenari amb Mercè Arànega com a mare.
El comentari de Victor Giralt Jonama
Sergi Belbel ha volgut recuperar la primera peça estrenada de Josep Maria Benet, la que va rellançar el teatre realista català. Un realsime, per cert, sovint denostat en una època (els anys 60 i 70) procliu a experimentacions. És, doncs, una mena d’homenatge al mestre, que ara té 70 anys. Avui sabem, tanmateix, que el Papitu ha escrit coses molt superiors. És un drama petit, amb una història que avui fa cert tuf d’antigot. Sembla que la intenció del TNC és, atès el conflicte intergeneracional de l’obra, atraure grups escolars. Es veu que ja n’hi ha que han demanat data.
