Mares solteres, jubilades, dones migrants i treballadores de la llar són les persones més afectades per la pobresa energètica. És el que es desprèn d'un informe elaborat per Enginyeria sense Fronteres i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, que situa la desigualtat de gènere com un factor de risc. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el risc de patir pobresa a casa és pràcticament el mateix tant per a l'home com per a la dona, d'un 19 %. L'informe presentat, però, treballa amb unes dades que situen cada membre en supòsit d'autonomia. És a dir, sense dependència econòmica l'un de l'altre. En aquest cas, el risc de pobresa és gairebé el doble per a les dones: quasi un 50 % sobre un 26. Els motius, la diferència d'ingressos i el repartiment de rols familiars. IRENE GONZÁLEZ, autora de 'Desigualtat de gènere i pobresa energètica' "Per exemple les dones dediquen 24 hores a la setmana a la llar i a les cures, mentre que els homes hi dediquen 14. I els homes en canvi només dediquen tres o quatre hores més a la setmana en què la seva jornada laboral fora de la casa, cosa que sobrecarrega molt les dones amb les tasques domèstiques." La feminització de la pobresa, segons l'autora, és un factor que cal tenir en compte a l'hora de fer polítiques socials. Assegura que a Barcelona l'Ajuntament preveu la perspectiva de gènere però que falta una implantació real.
El risc de pobresa a la llar és d’un 49,7 % per les dones i un d’un 25,7% per als homes. Aquesta és una dada d’un estudi previ de la Universitat Rovira i Virgili, que es diferencia de les dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, que situen l’home i la dona amb el mateix risc, un 19%. Per què? Aquesta última dada suposa que la renda familiar es reparteix equitativament entre l’home i la dona, mentre que les del primer informe inclouen el supòsit d’autonomia. És a dir, preveu uns ingressos individuals per a cadascú.
L’informe presentat, titulat ‘Desigualtats de gènere i pobresa energètica’, treballa amb les dades que tenen en compte el supòsit d’autonomia. Aporta informació sobre la diferència d’ingressos entre homes i dones: en totes les franjes d’edat, la renda de les dones és inferior. Situa aquest fet com una de les causes principals per posar les dones com les més vulnerables, així com el repartiment de rols. Les dones passen el doble de temps que els homes a casa, cosa que les exposa a possibles talls de llum o d’accés a l’aigua calenta o calefacció. Aquest fet té conseqüències també en la cura dels infants que, majoritàriament, també estan a càrrec de les dones. Tot plegat, porta l’estudi a concloure l’existència de la feminització de la pobresa.
L’autora del treball, Irene Gonzàlez, subratlla la necessitat d’incloure la “perspectiva de gènere a les polítiques socials”. Assegura que a Barcelona -on a tots els districtes les dones són les que més ajudes a serveis socials demanen per temes vinculats a la pobresa energètica-, l’Ajuntament inclou aquesta visió, però considera que falta una implantació real.
