Fa 20 anys que en Camilo, nascut a Colòmbia, viu a Europa. Va haver de fugir del seu país després de denunciar un assassinat. Està indocumentat i encara ara li neguen el permís de residència. És transsexual i aquí a Barcelona ha trobat el suport de gent com en Rodrigo, president de l'Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants. Gràcies a ells té accés als tractaments que necessita. És una de les nou històries que narra l'exposició "Diàlegs invisibles", fins a mitjan febrer al Pati Llimona. És el treball conjunt de l'entitat Mescladís i el fotògraf Joan Tomás. Denuncien les dificultats que viuen molts immigrants i refugiats que arriben al nostre país buscant una vida millor. MARTÍN HABIAGUE, director de Mecladís: "Nos parece fundamental poner nuestro granito de arena para fomentar una opinión pública que impulse otras políticas migratorias que se fundamenten en los derechos humanos. Hoy en día vivimos en esa paradoja de que aplicar la ley implica violar los derechos humanos." Però alhora l'exposició revalora la tasca d'entitats que lluiten perquè la situació canvïi. Gent com la Sandra, de Tanquem els CIE, en aquesta foto al costat d'en Raju, que va passar una temporada en un d'aquests centres. O la Inés, de l'entitat Lloc de la Dona, que ha atès persones com la Debora, víctimes del tràfic de persones, la moderna esclavitud. El recorregut es completa amb la mostra "Diàlegs migrants", un conjunt de retrats de persones de diverses generacions que van immigrar a Barcelona entre els anys 50 i principis del 2000. Es comparen així diverses onades migratòries i es recorda que l'origen de molts catalans és fora de les nostres fronteres.

El recorregut es divideix en dues mostres. “Diàlegs invisibles” explica les dificultats de nou persones que, per diversos motius, van haver d’emigrar a Barcelona però que, per sort, van rebre l’ajuda de la xarxa d’entitats que lluiten garantir els seus drets. Gent com en Camilo, nascut a Colòmbia, que fa 20 anys que viu a Europa. Va haver de fugir del seu país després de denunciar un assassinat. Està indocumentat i encara ara li neguen el permís de residència. És transsexual i aquí a Barcelona ha trobat el suport de gent com en Rodrigo, president de l’Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants. Gràcies a ells té accés als tractaments que necessita.

Històries com aquesta demostren, segons Mescladís, que al nostre país hi ha lleis que vulneren els drets humans més bàsics. “Vivim en una societat en què es dona la paradoxa que si s’apliquen segons quines lleis es vulneren els drets humans”, explica Martín Hibague, director de Mescladís. Hibague considera que exposicions com la de “Vides migrants” contribueixen a crear una opinió pública més conscient d’aquesta situació que podria contribuir a futurs canvis de les polítiques migratòries.

“Diàlegs migrants” és un conjunt de retrats de persones de diverses generacions que van immigrar a Barcelona entre els anys 50 i principis del 2000. Es comparen així diverses onades migratòries i es recorda que l’origen de molts catalans és fora de les nostres fronteres.