Aquí, al número 42 del carrer de Móra d’Ebre, fa unes quatre dècades encara hi havia el Col·legi Balmes. En aquella època, al barri del Coll, hi havia tres escoles: la Farigola, que era pública, una de monges i aquesta, privada. Des del 1948 la dirigia el pare de l’Arcadi i, després, ell mateix en va ser alumne, mestre i l’últim director. ARCADI TARRIDA, exdirector i fill del primer director “Era molt poti poti, hi havia gent de diferent classe, diferent nivell social, diferent nivell cultural i aquesta diversitat la feina enriquir.” CARME FERRER, exalumna “L’escola era laica, vull dir, laica i no cantaven el ‘Cara al sol’. Llavors, és clar, moltes famílies, que hi havia bastants represaliats de la Guerra Civil, optaven per aquesta escola.” Hi havia un total de 150 alumnes que començaven des de parvulari. Molts d’ells aconseguien feina a prop de l’escola, en especial a la Bruguera. En aquella època el Balmes i l’editorial omplien la zona de vida. ARCADI TARRIDA, exdirector i fill del primer director “Va haver-hi molta interrelació entre com anava progressant el barri, per la Bruguera, que anava expandint-se, i l’escola, com si diguéssim, anava alimentant aquesta empresa.” Els antics alumnes recorden amb nostàlgia l’escola, que defineixen de proximitat. Fins i tot es feien excursions en les quals anaven els pares. CARME FERRER, exalumna “Tots ens coneixíem, perquè tots vivíem al mateix entorn i era la segona família.”

El Col·legi Balmes estava ubicat al número 42 del carrer de Móra d’Ebre fins que va tancar a finals dels anys 70. Des de l’any 1948, l’escola havia estat dirigida per la família Tarrida, primer pel pare de l’Arcadi Tarrida i després per ell mateix. Hi havia uns 150 alumnes de famílies que vivien a prop però també del pont de Vallcarca i els entorns del Mas Falcó.

La majoria triava aquella escola perquè era laica, a diferència de la resta d’oferta del barri. L’Arcadi Tarrida, antic alumne, mestre i director, explica que “hi havia gent de diferent nivell social i cultural”. A més, l’escola tenia un tarannà molt proper tal com recorden els exalumnes com la Carme Ferrer: “tots ens coneixíem perquè vivíem al mateix entorn i era com la segona família de cadascú”. Fins i tot, es feien excursions on anaven els pares.