CAMIL ROS secretari general de la UGT de Catalunya "Aquesta reforma laboral i en reformes anteriors que en part ja van començar a l'època d'Aznar eliminar els salaris de tramitació, és a dir, que cada mes que passa si l'empresa perd el judici és un mes més que ha de pagar de salari, segurament en molts casos provocaven l'acord i, per tant, que no s'arribés a judici perquè els salaris no incrementin. Per tant, la gent treballadora més feble que per desgràcia ha d'anar a judici és en una situació d'indefensió molt important perquè si has d'escollir entre tenir ingressos o judicialitzar el teu dret, doncs aquesta indefensió moltes vegades et pot provocar durant aquest període que suposo que a les empreses ja els va bé."

La UGT té 113 expedients amb demandes interposades entre el 2014 i el 2016 que tenen data de judici per d’aquí a més d’un any: 110 es jutjaran el 2018 i tres, el 2019. Aquest termini, però, segons el gerent del Gabinet Jurídic del sindicat, Alejandro de Llano, acabarà sent més llarg, ja que, després de la celebració de la vista, cal que es dicti sentència i que transcorri el termini per presentar recurs. “Poden passar aproximadament dos o tres anys perquè la gent pugui tenir sentència ferma”, assenyala De Llano.

El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, assegura que aquesta saturació passa sobretot en els jutjats socials de Barcelona i per qüestions com ara els acomiadaments o les reclamacions de quantitats. Ros atribueix aquesta dilació en els processos judicials a la reforma laboral, a més de la crisi econòmica. Ha explicat que la reforma ha eliminat els salaris de tramitació, és a dir, els sous que l’empresa havia de pagar al treballador des de l’acomiadament fins a la sentència en cas que perdés el judici. Això, segons Ros, abans “provocava l’acord i, per tant, no s’arribava a judici perquè els salaris no incrementessin”. Amb la reforma laboral, però, els salaris de tramitació han quedat eliminats i això “deixa en una situació d’indefensió molt important la gent treballadora”.

Per resoldre aquesta situació, demanen que s’incrementin en almenys sis els jutjats socials de la ciutat i també la plantilla de treballadors. Per això demanaran una reunió amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, amb el síndic de greuges, Rafael de Ribó, i amb els partits polítics que tenen representació al Parlament.