Oliver creu que la tecnologia ha d’ajudar a les persones i facilitar-los diferents tasques diàries i creu que l’envelliment de la població és un dels casos en què més es pot notar la utilització dels dispositius portables que mesurin l’activitat física. Tot i això, assegura que cal treballar per posar en relació les dades captades pels objectes amb el propi entorn, ja que, per exemple, un rellotge pot captar les passes caminades durant un dia, però no ajuda a fer caminar més.
Com seran els nous “wereables”?
Hi ha molt treball en el disseny de diferents tipus de dispositius, com tatuatges, xips implantats o cosits a la roba. Des del punt de vista del programari, hi ha molt treball per interpretar els senyals que s’estan capturant per acosenguir que realment pugui ajudar la persona.
En quina situació poden ser més útils?
Poden ajudar si ho combinem amb l’envelliment de la població que s’està produint sobretot en els països occidentals i al Japó i la prevalença de malalties cròniques. El fet de poder tenir dispositius que permetin monitoritzar el ritme cardíac o quantes passes es fan o quantes hores es dorm es fonamental.
Quin és el repte més gran de la indústria?
El repte més gran que tenim és, potser, no tant el desenvolupament tecnològic que segueix el seu ritme i on hi ha grans inversions en la investigació i el desenvolupament, sinó la formació de la població en general, ja que hi ha una bretxa entre on està la tecnologia i el coneixement mitjà.
En quin aspecte s’està treballant més des de les empreses actualment?
La tecnologia que utilitzem està molt limitada i no ens permet una riquesa de comunicació com tenim si estiguéssim parlant cara a cara. Perdem tot el llenguatge no verbal per la tecnologia actual. Nosaltres, fins i tot, ens autolimitem perquè acabem enviant missatges de text en comptes de parlar.
