Entre els 8.000 llibres que amaga a casa, Lluís Permanyer rescata la seva última publicació. Barcelona nocturna reuneix 239 fotografies que destapen l'antiga essència de la ciutat quan s'oculta el sol. LLUÍS PERMANYER, periodista i escriptor "El ventall és des de la I Guerra Mundial fins al començament del franquisme. Hi ha varietat per veure com la nocturnitat canvia en alguns aspectes" Permanyer recorda amb nostàlgia i enyora la nocturnitat d'aleshores. LLUÍS PERMANYER, periodista i escriptor "Crec que abans era més completa, la vida nocturna. Perquè una cosa són els afterhours... en canvi abans no era un sol establiment que estava obert sinó que era tota una xarxa d'establiments que estaven oberts" Entre pàgines, rememora racons que han perdut intensitat, com l'avinguda del Paral·lel, on hi ha llocs que en un segle se'ls ha apagat la llum. LLUÍS PERMANYER, periodista i escriptor "Aquí es veu la nit amb aquest triomf de la llum i tot això creava un ambient molt més atractiu. Era un espectacle vibrant. I després tot ha anat canviant a base de l'especulació urbanística. Convertir el carrer amb una mena de petita autopista urbana... Les grans terrasses que hi havia van desaparèixer, s'han tancat molts teatres." També costums que avui a la majoria els queden ben lluny. LLUÍS PERMANYER, periodista i escriptor "Després de viure una nit d'aquestes fins altes hores de la matinada s'anava a la Rambla a comprar el diari que acabava de sortir" En aquell temps, la nit a la ciutat era luxe i elegància, però també misèria i provocació. La diversió va començar amb la il·luminació elèctrica dels carrers, que es va emportar -diu- la inseguretat de cop. Barcelona nocturna comença precisament aquí, al primer capítol de la diversió del segle XIX.

“La vida nocturna a Barcelona abans era més completa” és una de les conclusions que el periodista i escriptor Lluís Permanyer extreu del seu últim llibre ‘Barcelona nocturna’, publicat per l’editorial Efadós. Són més de 100 pàgines amb 239 fotografies que destapen l’essència de la disbauxa que es vivia a la ciutat quan s’ocultava el sol al segle XX, entre la Primera Guerra Mundial i els darrers anys del franquisme. Les instantànies i els textos que les acompanyen capten l’esperit dels indrets i les persones que encara perduren, com també altres que ja han desaparegut.

Entre els llocs que han perdut intensitat, destaca l’avinguda del Paral·lel. “Era un espectacle vibrant, i després tot ha anat canviant a base de l’especulació urbanística”, explica. Permanyer lamenta que la zona “s’ha convertit en una mena d’autopista urbana, les grans terrasses que hi havia han desaparegut, s’han tancat molts teatres…”. Assegura que els usos i els costums han canviat i que avui en dia, per exemple, després d’acabar la festa a altes hores de la matinada, “ja no es va als quioscs a comprar el diari recent sortit de l’impremta”.

En aquell temps, la nit a la ciutat era luxe i elegància, però també misèria i provocació. Segons l’escriptor, la diversió va començar amb la il·luminació elèctrica dels carrers, que es va emportar la inseguretat de cop. ‘Barcelona nocturna’ comença precisament en aquest moment, però no només recorda ambients i indrets emblemàtics, també persones. Oficis com el de sereno, bàrman o inclús periodista, en són un exemple.