Aquest és el primer número d’’Ajoblanco’. Publicat el 1974, els seus impulsors volien donar veu a la contracultura emergent del país, al feminisme, l’ocupació, l’antimilitarisme, la sexualitat lliure o l’art conceptual. Eren lliurepensadors que feien periodisme d’ avantguarda. La revista va desaparèixer el 1999. Ara, la publicació torna, però, primer ho fa amb un espai cultural. PEPE RIBAS, fundador d’’Ajoblanco’ “El primer és saber què hem de dir, el que hem de donar, per això hem creat l’espai, a més a un barri com Gràcia que és un barri que està viu, perquè vingui la gent, per poder debatre amb la gent i els continguts sortiran del que passi en aquests tallers que farem.” El nou espai vol acollir diferents generacions amb ganes de crear i innovar. D’aquests debats es nodrirà el nou ‘Ajoblanco’, que estarà als quioscs a la primavera. PEPE RIBAS, fundador d’’Ajoblanco’ “És un moment que hem de donar una altra vegada volada a la cultura lliure i provocar una mica de consciència i de donar armes, perquè la gent pugui combatre tot el que ens ve de la propaganda, de la societat de consum, de la mercantilització de la cultura.” A l’Espai Cultural Ajoblanco es pot visitar una exposició sobre la història de la mítica revista que ara retorna amb el mateix esperit amb què va editar 180 números i 30 especials.
Un cop cada quatre mesos, en paper i amb un terç de la publicació dedicada a la participació de la gent. Aquesta és la idea de la nova revista ‘Ajoblanco’ que esperen treure a la primavera. El fundador d’’Ajoblanco’, Pepe Ribas, explica que tindrà el mateix esperit de sempre i que tornen perquè en un moment de guerres, canvi del clima, la presidència de Donald Trump i la pujada de l’extrema dreta a Europa, creu que han de donar volada una altra vegada a la cultura lliure i donar eines a la gent per reflexionar i entendre. Ara, també han decidit obrir un espai cultural que els permeti fer tallers, xerrades, sopars o exposicions i que d’aquí surtin reflexions i diàlegs que seran materials per la revista.
El primer número d’‘Ajoblanco’ es va publicar l’any 1974 i va tenir una primera etapa fins al 1980, en aquell moment va ser un dels primers punts de trobada i difusió de la contracultura del país. Van posar el focus en el feminisme, les comunes, l’ocupació, l’antimilitarisme, la sexualitat lliure, l’antipsiquiatria, nous formats cinematogràfics, el viatge i noves formes de vida i d’activisme. El segon període comprèn de 1987 a 1999. Si en els primers anys va ser una revista agitadora, en aquest segon es van professionalitzar per fer una revista cultural de qualitat. En total, es van publicar 180 números i 30 especials.
Ara, esperen que la revista torni a imprimir-se amb una distribució de 50.000 exemplars. A la vegada, faran bullir l’espai cultural on volen que es generi creació i innovació. Els fundadors tenen una paraula carregada de sentit per anunciar la tornada: ‘revolvemos’. De moment, ja es pot visitar una exposició sobre la història d’’Ajoblanco’ i conèixer l’espai. Aquest dissabte hi ha jornada de portes obertes, amb xerrades, documentals i música.
