En només uns mesos, la llei de reforma horària iniciarà la tramitació al Parlament, però l'Ajuntament segueix en la fase de les bones intencions. No és que a Barcelona no s'estigui fent res. Fa 10 anys el consistori va crear la Xarxa de Nous Usos Socials del Temps, que aplega més de 100 empreses i organitzacions que ja apliquen mesures en la matèria. De portes endins, però, encara queda molt per fer. JORDI VIA comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària "En molts sentits estem en una fase que és molt declarativa encara. El suport absolut del govern municipal acordat en un plenari d'impulsar i recolzar tot el que té a veure amb reforma horària però ens queda molt camp a recórrer pel que fa a l'aplicació d'una gestió més adequada del temps en el pla personal, laboral i social." Tot i això, els responsables polítics es mostren convençuts que quan arribi l'anomenat "moment zero", al setembre de 2018, estaran a punt. Mentrestant cal també donar a conèixer el que ja s'està fent. CARME CARRERA tècnica del Departament de Programes del Temps i Economia de les Cures "Perquè fins ara ens adonàvem que estàvem treballant cap a endins. Hi havia les cent i escaig (empreses) i fèiem les jornades, tallers i sempre hi ha sinergies i és un compartir coneixement però ens hem donat compte que cal mostrar-ho." Les empreses que ja han aplicat la reforma horària han començat per reduir el temps per dinar, flexibilitzar els horaris d'entrada i sortida i promoure el teletreball i les reunions per videoconferència. A Suara Cooperativa això, a més d'augmentar la productivitat, ha permès reduir el 35 % el cost de les reunions. També constaten que aquests tipus de mesures són una manera efectiva de retenir o atraure el talent. ERNEST COMPANYS director general de Techno Trends "A vegades hi ha hagut gent que pel que els pagàvem i el talent no hauria pogut encaixar però la seva situació personal i la flexibilitat aquesta que els donàvem va permetre que acceptessin la nostra proposta." LAIA BONASTRA responsable de Desenvolupament de Persones de Suara Cooperativa "Entenc que al final les empreses som el resultat del que està passant socialment. No hem estat els primers a fer el pas sinó que veiem clarament que és la societat cap a on ens porta. La generació està canviant, es posen valors a altres coses, la cultura està canviant en general i això és un efecte directe. Si canvia tot, no pots tenir una bombolla i que l'empresa segueixi en maneres de fer del segle passat."

El 2006, es va crear sota el paraigua de l’Ajuntament la Xarxa NUST de Nous Usos Socials del Temps. Dins les dinàmiques d’aquest organisme, més de 100 empreses i organitzacions ja han posat en marxa mesures en la matèria. Una realitat que contrasta amb la de l’Ajuntament, portes endins.

El comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, Jordi Via, reconeix que queda “molt camp a recórrer pel que fa a l’aplicació d’una gestió més adequada del temps en el pla personal, laboral i social”, però remarca el compromís del govern amb “tot el que tingui a veure amb reforma horària”.

Les empreses de Barcelona que ja han aplicat la reforma horària han començat per oferir l’opció de reduir el temps per dinar, flexibilitzar les hores d’entrada i sortida dels treballadors i promoure el teletreball i les reunions per videoconferència.

A Suara Cooperativa aquests canvis han permès augmentar la productivitat i alhora un estalvi directe del 35 % en el cost de les reunions. També constaten que aquests tipus de mesures són una manera efectiva de retenir o atreure el talent perquè hi ha treballadors, sobretot els de la generació “mil·lennial”, disposats a cobrar menys a canvi d’uns condicions que els permetin conciliar millor treball i vida social o familiar.