El Jordi té atròfia muscular però, gràcies a aquesta rampa, pot jugar a handbol amb la resta de companys. I fins i tot marcar, ja que entre tots han adaptat les normes. LLUC CARMONA “Si el Jordi agafava la pilota d'handbol una mica abans de la porteria. Doncs ell podia tirar posant-li uns 'conus', que li servirien com a defensa.” El fet que el Jordi pugui fer educació física amb normalitat és mèrit dels companys però, sobretot, del professor. MARCOS MARTÍNEZ, professor d'educació física “Quan arriba a cinquè hi ha un petit canvi, un punt d'inflexió, en el que jo penso que el Jordi necessita una adaptació de les normes per poder estar a l'altura dels seus companys. I quan ell arriba a secundària, sorgeix la possibilitat de poder fer dibuixos o esborranys de petits materials que facilitin la integració del Jordi a les classes d'educació física.” D'aquelles idees en va sortir la rampa, la raqueta de tennis, les cistelles per jugar a bàdminton i la de bàsquet. JORDI VALLE “Si el professor em va adaptant més esports, llavors jo m'ho passo més bé. M'agrada molt com es posen a la meva pell, quan juguen en cadira de rodes.” Han comptat amb l'ajuda de l'equip de manteniment. ANDREU MESTRE, cap de manteniment de l’Escola Thau “Ells han col·laborat en el disseny, nosaltres hem dit si hi havia un disseny favorable o no. I hem resolt en un disseny conjunt.” LAIA TUSET I CLARA ROVIRA “Hem après coses i valors, que és important saber entendre els altres. Sí, o sigui sense tenir en compte les discapacitats tots podem participar de la mateixa manera.” A més, els alumnes han preparat una exposició del projecte que han anomenat “Impossible is nothing”, res és impossible.

Primer de tot “vam començar adaptant les normes dels diversos jocs”, assegura Marcos Martínez, professor d’educació física de l’Escola Thau. “Però quan va començar secundària vam veure que calia fer alguna cosa més perquè el Jordi estigués totalment integrat en el joc”, assegura, “i llavors vam començar a fer dibuixos i esbossos dels ginys que necessitaríem”, afegeix. Dels projectes en van sortir la rampa, la raqueta de tennis i les cistelles per jugar a bàdminton i bàsquet, que ara fa servir el Jordi quan juga amb la resta de companys. Per fer-ho possible els nois han tingut l’ajuda de l’equip de manteniment de l’escola, que els ha ajudat a convertir les idees en projectes reals.

A més, els nois també han creat una cadira de rodes i la fan servir per jugar. De fet, el Jordi reconeix que li agrada veure com els seus companys juguen amb la cadira i perquè s’intenten posar en la seva pell. Ara que fan 4t d’ESO els nois han fet una exposició en què plasmen tota la feina feta durant els sis anys que van començar el projecte.