Al febrer farà tres anys que es va inaugurar la rehabilitació del recinte històric de l'Hospital de Sant Pau. Ja era hora, per tant, de començar a presumir-ne. I què millor, van pensar els seus responsables, que publicar un llibre fotogràfic per fer lluir l'obra insígnia de Domènech i Montaner. Un volum que recull les imatges del fotògraf Robert Ramos. Fa set anys que en documenta la rehabilitació. "Ha estat una orgia de colors de formes... De descobrir la figura de Domènech i Montaner i valorar-la en el sentit d'allò que una persona va dissenyar amb pocs anys, ara durant tants anys no me l'acabo." "Té com a objectius mostrar aquell Sant Pau que hi és i que moltes vegades no veus. Són fotos, moltes generals, però moltes d'altres detalls que t'ensenyen un altre Sant Pau. És una manera de lluir un extraordinari recinte modernista que tenim a Barcelona i que és patrimoni de la humanitat i que per moltes persones encara és un gran desconegut." "El llibre permet conèixer amb tot luxe de detalls un dels hospitals més antics del món. Un recorregut fotogràfic extens que passa també per llocs als quals el visitant no hi té accés." Com aquestes galeries subterrànies que servien per abastir els pavellons. O les vistes des del balcó de l'antiga Casa d'Operacions. També permetrà descobrir anècdotes com, per exemple, que els dibuixos de les cúpules no es repeteixen mai. O bé que aquesta figura de Sant Leopold té la cara i el bigoti del nebot de Pau Gil, el benefactor principal de l'hospital.

“El llibre mostra aquell Sant Pau que hi és i sovint passa desapercebut”, explica Mercè Beltrán, responsable de Comunicació del recinte històric de l’Hospital de Sant Pau. “És una manera de lluir un extraordinari recinte modernista que és patrimoni de la humanitat i que per moltes persones encara és un gran desconegut.”

El llibre és sobretot un volum fotogràfic, amb més de 300 imatges captades per Robert Ramos, que fa set anys que documenta la rehabilitació del recinte. Totes les captures són d’elements ja restaurats i s’hi poden veure imatges de diversos moments del dia amb il·luminacions ben diferents. “Per a mi ha estat una orgia de colors i formes”, explica Ramos. “Costa de creure que Domènech i Montaner dissenyés aquest edifici en tants pocs anys i jo, que en fa set que el fotografio, encara no me l’acabi”, afegeix.

El llibre s’ha editat en quatre llengües: català, castellà, anglès i francès. S’hi expliquen les diverses etapes, des que va ser concebut per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner fins al procés de rehabilitació el 2009, quan es va traslladar l’activitat hospitalària al nou centre. També inclou anècdotes com, per exemple, que els dibuixos de les cúpules no es repeteixen mai. O bé la d’una figura de Sant Leopold que té la cara i el bigoti del nebot de Pau Gil, el benefactor principal de l’hospital.