D'una banda, mirades i rostres de persones que van viure en primera persona la Guerra Civil. De l'altra, poblacions bombardejades i paisatges urbans on les conseqüències del conflicte encara eran visibles quatre dècades després. A Barcelona, la plaça de Sant Felip Neri, el refugi antiaeri del Poble-sec i el Fossar de la Pedrera. JORDI SERCHS, director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona "Són escenaris que denoten les petjades de la guerra, les ferides de la guerra i que estan fotografiats en aquest estil tan propi d'Humberto Rivas, en aquest blanc i negre tan potent, i que transmet aquests paisatges nus que d'alguna manera denoten el pas del temps. " Humberto Rivas va resseguir la geografia espanyola durant una dècada, del 1995 al 2005, en un projecte personal que va titular 'Empremtes'. Tant si es tracta d'individus com de runes o façanes, les fotografies despleguen el record i la memòria. JORDI SERCHS, director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona "Veiem o bé persones o bé llocs buits de persones, però que transmeten emocions, són imatges que ens porten més enllà i que ens emocionen." Una visió de la guerra que també és una oportunitat de revisitar algunes constants de la fotografia d'Humberto Rivas: el pas del temps, la petjada i l'absència.

Al final de la seva trajectòria professional, el fotògraf Humberto Rivas va abordar un projecte complex en què va rastrejar la geografia espanyola buscant escenaris i també individus que van viure la Guerra Civil. Entre les poblacions fotografiades hi ha Barcelona, però també Terol, Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres.

Les fotografies són en blanc i negre i, tant si es tracta de persones com de runes o façanes, evoquen el record i la memòria d’aquells fets. A Barcelona, per exemple, la seva càmera va enfocar la plaça de Sant Felip Neri, el refugi antiaeri del Poble-sec i el Fossar de la Pedrera.

Segons el director de l’Arxiu, Jordi Serchs, són espais que “denoten les ferides de la guerra” i que estan fotografiats en aquest estil tan propi d’Humberto Rivas. L’exposició permet recórrer la seva visió de la guerra però també revisar alguns dels ítems que són una constant en l’obra del fotògraf: el pas del temps, la petjada i l’absència.

Humberto Rivas era argentí de naixement i va arribar a Barcelona el febrer de 1976, poques setmanes abans del cop d’estat del general Videla, i es va quedar a la ciutat. L’any 1997 va rebre el Premi d’Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona, i a títol pòstum, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament, l’any 2009, dies després de la seva mort.

La mostra es podrà veure fins al 8 d’abril a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. En el marc de l’exposició s’ha realitzat una producció audiovisual que recull el testimoni de familiars, amics i fotògrafs vinculats a la vida i obra d’Humberto Rivas.