Torres punxegudes i merlets típics dels castells medievals coronen la caserna del Bruc, tot estar dissenyat als anys 30. Es tracta d'un edifici eclèctic amb influències modernistes aixecat per acollir soldats que estaven en altres casernes al centre de la ciutat. La construcció era molt a prop del Palau Reial i en una zona on podien disposar de molt de terreny per fer unes instal·lacions millors. ALEJANDRO RUBIELLA, coronel “Con tecnologías dígamos nuevas, con lavabos modernos, porqué entonces... mucha ventilación, fijaos, las ventanas son muy grandes, había una obsesión por la higiene, no? La ventilación que evitara que las enfermedades se transmitieran, etc.” Durant el cop del 36 els militars del Bruc es van revoltar, però la ciutat es va mantenir fidel a la República i el quarter va ser ocupat per anarquistes, que el van rebatejar com a Caserna Bakunin. Acabada la guerra va recuperar el nom original i el 1964 l'Enric i el José Luis hi van arribar per servir com a voluntaris. ENRIC MARTÍN i JOSÉ LUIS PETREÑAS, voluntaris del servei militar de 1964 “Aquí ens van repartir per ordre alfabètic i llavors aquests grups que van fer ens van assignar en unes naus que hi ha aquí, eren unes naus enormes tots en lliteres, un amunt i un avall.” “Es va crear tota una ‘maraña’ de confiança que de seguida, des del primer dia, vam ser una pinya i fins ara.” Molts dels voluntaris encara es veuen sovint i fins i tot van organitzar una visita a la caserna del Bruc per reviure la seva experiència.

Torres punxegudes i merlets típics dels castells medievals coronen la Caaserna del Bruc tot i ser una construcció dels anys 30. L’equipament va ser projectat durant la dictadura de Primo de Rivera i es va encarregar a l’enginyer Vicenç Martorell. Es tracta d’un edifici eclèctic amb influències modernistes que actualment està protegit.

La Caserna del Bruc formava part d’un pla que va dotar la ciutat de vuit casernes noves que van substituir les 11 que hi havia al centre de la ciutat. A la del Bruc, que es va inaugurar el 1934, s’hi van destinar els soldats que hi havia als quarters de San Fernando i del Bonsuccés.

Les nova caserna es va construir en una superfície de 53.000 metres quadrats i això va permetre fer unes instal·lacions més modernes i amb més ventilació per evitar la transmissió de malalties. A més, era molt a prop del Palau Reial, que també s’havia construït recentment, i així, si calia, es podia donar suport a la guàrdia reial. Altres avantatges d’instal·lar la caserna en aquest punt és que era molt a prop de les vies de comunicació de la ciutat i a més a l’entorn i havia moltes zones no urbanitzades on poder fer instrucció militar.

Durant el cop d’estat de 1936 els militars del Bruc es van revoltar i van dirigir-se al centre de la ciutat. Però després d’algunes batalles Barcelona es va mantenir fidel a la República i el quarter va ser ocupat per anarquistes, que el van rebatejar com a caserna Bakunin. Des d’aquí es van organitzar diverses columnes que van anar a lluitar al front d’Aragó i durant la guerra la caserna també va ser bombardejada. Després del conflicte, es va recuperar el nom de Caserna del Bruc, en honor a la Batalla del Bruc, que es va lliurar el 1808 durant la Guerra del Francès.

Actualment a la Caserna del Bruc treballen uns 560 militars, 280 dels quals hi viuen. A més, també hi treballen una quarantena de civils i acull, a més de les instal·lacions estrictament militars, l’Arxiu Intermedi Militar Pirinenc.

Agraïments: España. Ministeri de Defensa. Arxiu Intermedi Militar Pirinenc, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Municipal del Districte de les Corts.