Missatges clarament reivindicatius. És el que podem trobar en aquestes instantànies fetes pels mateixos refugiats al camp de Calais, França. SÉVERINE SAJOUS I JULIE BRUN, creadores de Jungleye "Decidí coger 15 cámaras y ir ahí con el propóstio de dar una activitat para ayudar a la descarga emocional." L'exposició "Transit Tales" recull més d'una cinquantena de fotografies que retraten el dia a dia de quatre camps, situats a França, Grècia, Alemanya i el Líban. Els mateixos refugiats són els que decideixen què volen ensenyar, fan les fotografies i després les editen. El resultat són escenes no només de tragèdia, sinó també d'escenes quotidianes, com el casament d'aquesta noia adolescent. IBRAHIM DIRANI, professor de fotografia als camps de refugiats "És sarcàstic el contrast de tota la misèria i, alhora, tota la diversió i la felicitat. La diferència entre aquest tipus de foto i una de tradicional que podem veure cada dia a les notícies és l'honestedat." La iniciativa va arrencar ara fa un any i forma part d'un projecte de col·laboració entre diferents centres de fotografia d'Europa. ANNA BOSCH, cofundadora del CFD "Es la falta d'aigua, de llum, quan plou com acaben les tendes, com les netegen..." Aquestes fotografies es podran veure fins al 15 de desembre. Després l'exposició viatjarà a França i Alemanya on s'afegiran nous projectes provinents d'altres camps de refugiats.
La mostra és un petit reflex de la vida en quatre camps de refugiats situats a França, Alemanya, Grècia i el Líban. En el cas de França, el projecte ‘Jungleye’ recull imatges de l’últim any al camp de Calais, França. Una de les particularitats de la mostra és que les fotografies també s’han imprès en format postal. Les dues joves franceses que hi ha al darrere del projecte, Séverine Sajous i Julie Brun, estableixen un paral·lelisme entre les postals, que s’envien d’un lloc a un altre del món, i la vida dels refugiats que es veuen obligats a fugir del seu país per salvar la vida. “És una manera de sensibilitzar la població del viatge que han de fer aquestes persones“, apunta Sajous.
D’altra banda, ‘Lahza 2’ ens mostra la vida dels assentaments que hi ha al Líban. Ibrahim Dirani va viatjar al país per ensenyar nocions de fotografia als nens siris desplaçats a aquests camps i després els va dotar de càmeres perquè ells mateixos fessin captures d’instants de la seva vida. La iniciativa en aquest cas és promoguda per The Image Festival Association Zakira en col·laboració amb UNICEF. Les imatges mostren situacions de precarietat però també de diversió i felicitat, com un casament o dos nens jugant, entre d’altres. Dirani reconeix que és “sarcàstic” el contrast entre la misèria que estan vivint aquestes persones i, alhora, la felicitat de determinades situacions.
Tots dos projectes formen part de l’exposició ‘Transit Tales’ que es pot visitar fins el 15 de desembre al Centre de Fotografia i Mitjans documentals de Barcelona. Amb el suport del programa Erasmus+ de la Unió Europea i de l’Ajuntament de Barcelona, l’objectiu és difondre projectes que mai apareixen als mitjans de comunicació. Després de gairebé dos mesos a Barcelona, la mostra viatjarà a França i Alemanya.
