La Carmela es queda. El seu creador, l'artista Jaume Plensa, l'ha cedit a l'Ajuntament de forma gratuïta per un període de 8 anys renovable. "És una història d'amor entre una obra i el seu escultor, entre un deute pendent que segurament teníem els barcelonins i la ciutat de Barcelona amb Jaume Plensa" Una història d'amor que van començar els propis barcelonins el passat mes d'abril quan l'escultura es va instal·lar de forma provisional arran d'una exposició temporal del Palau de la Música. "Ens va agradar molt i vem dir ens han posat una escultura del Plensa, que bé. I, de sobte, quan ens van dir -no, no això al setembre ho retiraran, les dues que hi ha a l'interiori, forma part d'una exposició temporal-, vem dir no, no pot ser, quina tonteria. Llavors vem dir, doncs anem a fer un change.org a veure si ho aconseguir. I ho hem aconseguit!". "M'ha emocionat molt la resposta popular de la ciutadania que ha volgut que es quedi i l'ha abraçat d'una manera molt espontània, molt immediata, i això és que he estat buscant amb el meu treball arreu del món." 'Carmela' és la primera escultura rellevant de Plensa que s'instal·la a Barcelona. L'artista té obres instal·lades a ciutats d'arreu del món, com França, el Japó, els Estats Units o el Canadà.

L’artista i el consistori havien d’arribar a un acord sobre el futur de la figura abans del 29 d’octubre i aquest divendres ja ho han fet públic. Jaume Plensa ha cedit ‘Carmela’ a Barcelona per un mínim de vuit anys prorrogables depenent de les futures negociacions entre l’Ajuntament i l’artista. La decisió ha estat propiciada per la campanya que van engegar un grup de veïns a través de la plataforma Change.org per conservar-la al barri, malgrat que la figura estava compromesa amb una ciutat dels Estats Units des del setembre.

De fet, tant l’Ajuntament com l’artista tenien la voluntat que una escultura passés a formar part del patrimoni de la ciutat. Cal recordar que Jaume Plensa és barceloní i un dels artistes més premiats, amb el Nacional d’Arts Plàstiques i el Velázquez, i també amb més projecció internacional, les seves obres es poden veure a Londres, Tòquio, Chicago, Rio de Janeiro i Venècia. Per tant la possibilitat de tenir una obra de Plensa a Barcelona era una oportunitat gairebé única, tot i que la ciutat ja disposa de quatre obres de l’artista però que corresponen als anys 80 i 90, quan encara no utilitzava les espectaculars figures humanes actuals.

A banda d’aquest amor a primera vista entre ‘Carmela’ i la ciutat, Jaume Plensa encara té pendent un projecte que va encarregar l’alcalde Trias el 2014. Es tracta d’una escultura de 52 metres d’alçària, feta de malla de ferro i que s’havia de construir a l’espigó del Gas, entre la platja de la Barceloneta i la del Somorrostro. El pressupost per a la seva col·locació, de 32 milions d’euros, va fer desistir el consistori d’aquella idea, encara que en un futur es podria tornar a posar en marxa. Ara i durant vuit anys, ja es pot gaudir amb tranquil·litat del rostre d’aquesta adolescent de 14 anys que Plensa va fotografiar l’any 2013 i que vol transmetre aquesta idea de trànsit entre la infància i l’inici de la maduresa.