La Beckett ja funciona com a centre d'exhibició al carrer de Pere IV, per bé que al juliol hi va tenir lloc l'onzena edició de l'Obrador d'Estiu. La sala vol seguir sent centre de referència pel que fa a formació en dramatúrgia; és això el que li ha donat prestigi internacional. La millora en espai és notable: 3.000 metres quadrats que acullen dues sales per a 250 i 100 espectadors, una sala d'assaig, aules on impartir seminaris i cursos, un bar restaurant i oficines. L'edifici, una antiga cooperativa obrera de consum de finals del segle XIX, s'ha remodelat amb ajudes de les administracions. La que n'és propietària, l'Ajuntament, va decidir cedir-lo per la pressió dels veïns, que reclamaven un equipament cultural. TONI CASARES, director de la Beckett "Moltes ganes que, sobretot, els veïns de Poblenou recuperin la possibilitat d' entrar a l'antic edifici de la cooperativa, s'hi reconeguin, vegin que el teatre és un espai propi, un espai de tots." '100 kilòmetres', un monòleg que signa i dirigeix Marilia Samper a partir de records de l'àvia de l'actriu, Meritxell Yanes, és la primera obra que fa funcions de la temporada. Una temporada que serà la de recuperació de les produccions pròpies, aturades durant anys per la crisi i els problemes a l'antiga seu, però també la de les primeres residències estables de companyies.

‘100 kilòmetres’, un monòleg que signa i dirigeix Marilia Samper a partir de records de l’àvia de l’actriu, Meritxell Yanes, és la primera obra que es podrà veure. Amb ella s’engega una temporada que la Beckett pretén recuperar les produccions pròpies, aturades durant anys per la crisi i els problemes a l’antiga seu.

La millora en espai és notable: 3.000 metres quadrats que acullen dues sales per a 250 i 100 espectadors, una sala d’assaig, aules on impartir seminaris i cursos, un bar-restaurant i oficines. L’edifici, una antiga cooperativa obrera de consum de finals del segle XIX, s’ha remodelat amb ajudes de les administracions.

El director de l’equipament, Toni Casares, ha explicat que aquesta nova etapa arriba gràcies “a l’impuls de les administracions, i al convenciment que la cultura ha de ser un nexe d’unió social”. En aquest sentit, Casares destaca que la intervenció pública ha estat clau, “malgrat que ara no estigui ben vist dependre de l’administració”. I ha afegit que “el que hem de recuperar és la confiança en les administracions, exigir tota la transparència als espais, com el nostre, que depenen de les administracions; per evitar destruir aquest sistema i tornar a caure en mans únicament de l’especulació i del mercat”.