Primera gran estrena amb catifa vermella de la temporada ahir al Victòria. Una d’aquelles que no es perd ningú que figuri a la llista de convidats: gent de la faràndula sobretot, però també autoritats i professionals de mitjans de comunicació Dagoll Dagom ha esmolat bé les armes abans d’estrenar el primer nou musical de creació 100 % pròpia des d’’Aloma’, el 2008. ‘Scaramouche’ és una producció ambiciosa en què Joan Lluís Bozzo i companyia no han escatimat en res. Es tractava de fer una comèdia de capa i espasa i ja en la primera escena es nota que s’ha treballat de valent la tècnica de l’esgrima. JOAN LLUÍS BOZZO, director i autor del llibret “El maestro Jesús Esperanza, que és potser el millor esgrimista que hi ha en aquests moments a Espanya, que ha preparat a molts actors per pel·lícules com per exemple 'Alatriste', fa tres mesos que està a Barcelona.” El director parla de pel·lícules com l’homònima ‘Scaramouche’, ‘La tulipa negra’ o ‘El presoner de Zenda’ com a font d’inspiració alhora de traslladar la novel·la de Rafael Sabatini a escena. El cinema del Hollywood d’aquella època també ha estat en la ment del còmplice habitual Albert Guinovart. ALBERT GUINOVART, compositor “Quan pensem en 'Scaramouche' i capa i espasa no pensem en el segle XVIII, sinó que pensem més aviat en les pel·lícules de Hollywood dels 40 i 50.” La història d’embolics ambientada en la França prerevolucionària té acció i és divertida, l’escenografia està ben resolta, el vestuari és brillant i el repartiment encertat, amb Toni Vinyals, Ana San Martín, Mireia Mambo i Ivan Labanda al capdavant. 'Sacarmouche' té números per seduir un públic ampli.