És el primer dels sis esquelets romans que s'han localitzat al carrer de Clara Zetkin enterrats a més d'un metre i mig de profunditat. Les tombes pertanyen a tres adults i dos infants d'aproximadament dos i cinc anys. També s'hi han trobat estris rituals, com una ampolleta de vidre i un vaset de ceràmica. LAURA SILES "Gràcies als fragments de ceràmica que s'han trobat al costat dels esquelets els arqueòlegs han pogut constatar que són restes romanes del Ss. I a.C. Es tracta d'una troballa important perquè Barcino encara no existia i la descoberta aporta informació nova sobre un període de la ciutat del que es tenen poques dades." La necròpolis està situada a 50 metres del carrer de la Sagrera, l'antiga via romana que transcorria pel pla de Barcelona. A l'època de la República república romana era habitual enterrar els morts a prop de les vies principals en senyal de respecte. JOSEP PUJADES, responsable d'intervencions d'Intervencions arqueològiques Arqueològiques del Servei d'Arqueologia de Barcelona "Quan la gent passava pel camí veia els enterraments. Fins i tot i hi havia alguns que tenien làpides amb el nom dels morts perquè creien que si els llegien i els recitaven d'alguna manera aquell record es mantenia viu." Entre avui i demà les arqueòlogues acabaran de desenterrar les restes que falten i les traslladaran al laboratori per ser analitzades. Posteriorment, tots els elements s'emmagatzemaran a l'Arxiu Arqueològic de la Zona Franca.
Les feines de canalització del clavegueram de la torre de la Sagrera es van haver d’aturar de sobte fa tres setmanes. Els obrers van trobar restes humanes a un metre i mig sota terra, i la descoberta va obligar el Servei d’Arqueologia de Barcelona a intervenir-hi. Les arqueòlogues que des de llavors hi han treballat han trobat sis esquelets, cinc dels quals en molt bon estat, mentre que el sisè estava molt fragmentat. Tres dels cossos pertanyen a individus adults i dos més a infants d’aproximadament dos i cinc anys. La disposició dels cossos i el fet que estaven envoltats d’elements rituals com una ampolleta de vidre, un vas de ceràmica i altres fragments de ceràmica fa pensar que es tracta de tombes. Això, i que l’antiga via romana del pla de Barcelona es trobava a només 50 metres, sembla indicar que la troballa correspon a una necròpoli.
Segons explica el responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia, Josep Pujades, “en l’època romana era freqüent enterrar els morts a prop de les vies principals. Les tombes tenien làpides i les persones que circulaven per la via recitaven les inscripcions en senyal de respecte al morts. Era una manera de mantenir viu el seu record.” Gràcies als fragments de ceràmica s’ha pogut determinar que l’espai data del S. I a. de C. Vol dir que és anterior a la fundació de la ciutat de Barcino, i que segurament els cossos eren de gent que vivia als assentaments que s’estenien pel pla de Barcelona i que depenien de la ciutat romana de Baetulo, la Badalona actual.
No és la primera vegada que es troben restes romanes en aquesta zona de la ciutat. Durant la construcció de l’estació de tren de Sant Andreu Comtal ja es van descobrir les restes d’una vil·la romana. El mateix va passar el juny de 2011 en el transcurs dels treballs de construcció de l’estació de l’AVE a la Sagrera. Els arqueòlegs, però, van considerar que dataven del S. I d. de C., és a dir, són posteriors a la necròpoli descoberta aquest mes. Segons els experts, aquestes tombes són importants perquè hi ha poca informació i pocs elements d’abans de la fundació de Barcino.
