Els basars estan ocupant la Barceloneta. Ofereixen el que demanen els turistes de la zona. Una beguda, quatre coses per la compra, i un record. Així ho afirmen des de l'Observatori Econòmic Eixos. Ho defineixen com una vulgarització del teixit comercial, i alerten que pot anar a més. DAVID NOGUÉ director de l'Observatori Econòmic Eixos "Fins i tot hem vist que cadenes que s'han instal·lat al barri, que són cadenes que tenen patrons de qualitat més alts a altres zones de la ciutat, a la Barceloneta el llistó baixa. Tenen un llistó de qualitat més baix a la Barceloneta que a altres zones, i això és preocupant." Els veïns també veuen la degradació comercial. A més, expliquen que aquest tipus de comerços contribueixen que hi hagi soroll a la nit, perquè molts obren en horari nocturn. JAUME VALL membre de l'AV Barceloneta "La venda d'alcohol a tota la gent que baixa al barri i van a la platja a fer el botellón, i la repercussió que això té quan tornen cap a casa amb el soroll i els crits i les baralles que hi puguin haver." La vulgarització del comerç afecta les botigues de tota la vida, que han de tancar o marxar. Aquí, on ara hi ha un magatzem d'una botiga d'alimentació i un establiments de mòbils, fins fa dos anys hi havia aquesta merceria que s'ha hagut de traslladar a un carrer menys concorregut. Ella no podia fer front al nou preu del lloguer. Els basars i tendes de mòbils sí que poden. PILAR ARROYO botiguera de la Barceloneta "ens pujaven uns 1200 euros, a part del que ja pagavem" Des d'Eixos expliquen la importància de tenir un comerç de qualitat. Això afavoreix que se n'obrin altres de la mateixa qualitat i atreuen un turisme més respectuós. L'anunci del tancament de restaurants reconeguts, com ha anunciat darrerament que farà Can Manel, també contribueix a la vulgarització. Segons l'Oservatori Eixos, aquest restaurants sovint són subtituïts per establiments de menjar ràpid.

L’Observatori Econòmic Eixos ha fet una anàlisi del comerç de la Barceloneta. Ha detectat que un de cada quatre comerços són basars (el 25,6 %), una xifra que està per sobre la mitjana de Barcelona, que és del 18,5 %. Hi ha dos barris que tenen més basars, el Raval (amb un 37,7 %) i el Born (amb un 28,6 %). Però segons el director d’Eixos, David Nogué, el problema de la Barceloneta és que hi ha molt poca varietat d’un altre tipus de comerç de més qualitat. També hi predominen botigues de venda i alliberament de mòbils i de lloguer de vehicles elèctrics. Per tot plegat, des d’Eixos diuen que s’hi està produint un fenomen de vulgarització del comerç.

A més, segons Nogué, han detectat que les cadenes de supermercats que, en altres barris, tenen uns estàndards de qualitat més alts, a la Barceloneta abaixen el llistó. I explica que això és preocupant perquè marca una tendència.

Nogué considera que aquest fenomen bé propiciat pel turisme de baix cost que hi ha al barri, que amb el que ofereixen aquests comerços (beguda, alguna cosa per menjar i algun record) ja en té prou. Des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta també han detectat aquest empobriment del teixit comercial del barri. A més, un dels membres de l’associació, Jaume Vall, explica que aquest fenomen està fent que desapareguin els comerços de tota la vida. I és que els comerços tradicionals no poden fer front als lloguers alts, i els basars, en canvi, sí que poden.

Des d’Eixos també han detectat que la precarització comercial es produeix també quan un restaurant històric reconegut tanca, aleshores en molts dels casos, segons Nogué, els nous restaurants que s’hi obren són de menjar ràpid. Des d’Eixos diuen que si s’aconsegueix impulsar comerços de qualitat i especialitzats, això pot repercutir en una millora del tipus de turisme que va a la Barceloneta. S’afavoriria, aleshores, un turisme de més qualitat que no només busqués el sol i la platja.