Aquesta és la imatge del Parlament ara fa un any, quan es va aprovar per unanimitat la ILP de l'habitatge i la pobresa energètica que preveia, entre altres mesures, oferir lloguer social als desnonats. La vigència d'aquesta llei, però, ha durat poc. Aquest mes d'abril, el Govern espanyol en funcions va enviar-la al Tribunal Constitucional, argumentant que la iniciativa excedia les competències de la Generalitat, i al maig va quedar suspesa. Ara, el govern català ja ha presentat un avantprojecte de llei que espera que l'executiu espanyol no pugui tombar. Ho va fer ahir, en la segona reunió de la cimera d'entitats socials i partits polítics sobre l'emergència social. L'avantprojecte preveu, principalment, expropiar l'usdefruit, i no la propietat, dels pisos buits de grans tenidors com els bancs. CARLES PUIGDEMONT, president de la Generalitat "En general ha recollit l'esperit que ens demanava una gran part dels qui van participar, és que ens dotéssim d'una eina útil, d'una eina pràctica i efectiva que tingués molta seguretat jurídica." ADA COLAU, alcaldessa de Barcelona "Davant d'una anomalia democràtica com és la impugnació que va fer de part de la llei el govern de l'estat, crec que la ràpida resposta unitària que hi ha hagut per trobar una solució, perquè es tracta de trobar solucions davant l'emergència habitacional, doncs valorem això positivament i per tant donem suport a aquest text." Tot i la celebració del nou intent per resoldre la situació, les entitats socials creuen que la llei no serà tan efectiva. Per això, al setembre es crearà un segon grup de treball que pretén regular els lloguers abusius, un equip al qual Ada Colau ja ha anunciat que s'hi sumaran.
Els juristes han filat prim, per exemple, per aconseguir que des de Catalunya es pugui expropiar els habitatges buits de grans tenidors. Quan s’aprovi la nova llei se expropiarà l’usdefruit (no la propietat, com a la llei anul·lada) dels pisos buits dels bancs i grans propietaris durant un termini de 4 a 10 anys. Pel que fa al lloguer social, que l’anterior llei obligava als bancs a oferir, ara s’estableix com una mesura temporal que durarà tres anys. A més, la nova norma amplia l’àmbit d’actuació i, si abans incloïa 72 municipis, ara n’acull 234 i estableix els mecanismes perquè la resta s’hi vagin incorporant.
Els participants a la cimera han demanat que la nova norma s’aprovi com més aviat millor. Per a més endavant, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat actuar per evitar l’augment dels preus del lloguer. En aquest sentit, a partir de setembre s’engegarà un grup de treball que estudiarà el lloguer abusiu. Colau ha explicat que aquest any, l’Ajuntament ha atès directament 1.278 casos de desnonament (més que els 1.092 de tot el 2015) i que el 68 % eren per impagament del lloguer.
L’alcaldessa ha demanat també una reforma integral dels ajuts al pagament del lloguer perquè ara -diu- “no arriben a qui més ho necessita, ja que cal tenir uns ingressos mínims i el pressupost és molt limitat”. Colau també ha insistit que més enllà de la llei cal “voluntat política, la clau és l’aplicació i que s’hi posin recursos”.
Més crític amb l’avantprojecte de llei ha estat el portaveu del Grup Promotor de la ILP d’Habitatge, Guillem Domingo, que ha assegurat que “es queda curt” i “no donarà les respostes adequades per solucionar la crisi d’habitatge”. A més, Domingo ha denunciat que les mesures de la Llei 24/2015 no suspeses pel TC “no s’apliquen i no s’aprofiten al 100 %”, entre elles les sancions de 900.000 euros a grans tenidors per tenir un habitatge buit.
Es manté el front català contra els desnonaments
La cimera d’aquest divendres donava continuïtat a la que es va fer al maig per tractar el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol en funcions contra alguns articles de la llei d’habitatge catalana aprovada el mes de juliol passat. Avui hi han participat, a més de la presidenta del Parlament i representants dels sis grups polítics, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne, de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, els col·legis d’advocats i els sindicats UGT i CCOO.
En representació del món local hi havia l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i representants d’una dotzena d’ajuntaments catalans. Per part del Govern català, a més del president, Carles Puigdemont, també han estat presents el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras; les conselleres de Presidència, Neus Munté; Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs; Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.
