Els centres de culte de Barcelona estan en estat precari i necessiten reformes estructurals per dignificar la pràctica religiosa. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe municipal sobre la comunitat musulmana de la ciutat. Els autors recorden que els oratoris són un pilar fonamental en la vida social dels musulmans i que la falta de mitjans es pot interpretar com un menysteniment a la comunitat. El document també demana a la Generalitat i l'Ajuntament que donin directrius clares a les escoles en qüestions com el respecte al vel islàmic o el banyador burkini. La responsabilitat que ara assumeix cada escola angoixa les famílies i els infants. I pot posar traves a una bona convivència a les escoles. L'informe, que s'ha presentat avui, ha de ser el punt de partida per al pla municipal contra la islamofòbia que l'Ajuntament vol presentar el 12 de desembre coincidint amb el Dia Internacional contra la Islamofòbia.

Segons l’estudi, els centres de culte i l’escola són els pilars per a una bona integració de la comunitat musulmana i alhora per combatre la islamofòbia. Critiquen especialment l’estat precari dels centres de culte, que qualifiquen com una “de les assignatures pendents”. Els autors recorden que els centres de culte són un pilar fonamental en la vida social dels musulmans i que la falta de mitjans es pot interpretar com un menysteniment a la comunitat. Per això, demanen que s’ampliï la línia d’ajuts per a la reforma estructural d’aquests centres i que es clarifiquin les condicions per concedir aquestes subvencions.

Els autors de l’estudi, Alberto López Bargados i Ariadna Soler, també parlen de la construcció d’una gran mesquita a la ciutat: “Potser ha arribat l’hora que un equip municipal agafi el bou per les banyes”, diuen. Creuen que seria un equipament “de profund calat simbòlic” que demostraria “la voluntat del consistori de defensar el dret a la ciutat dels barcelonins musulmans”. De totes maneres creuen que es generaria un debat massa encès a la ciutat i temen que tot plegat podria desviar l’atenció sobre el tema realment important: la situació deplorable dels oratoris.

A l’escola, “la clau de volta que ha de dirimir l’èxit o fracàs d’un esforç institucional”, els autors demanen que el Consorci d’Educació prengui mesures “immediates per respondre els neguits” de les famílies. Recomanen donar directrius clares en qüestions com el respecte al vel islàmic o el banyador burkini a les classes d’educació física o extraescolars. En aquest aspecte argumenten que el fet que aquests usos depenguin de cada escola angoixa les famílies i els infants, i posa en perill el dret a l’educació. D’altra banda, es veu amb bons ulls la inclusió dels menús halal, sense carn de porc, tal com es fa amb les necessitats alimentàries específiques d’altres col·lectius.

L’informe també demana a l’Ajuntament que doni més informació als musulmans sobre els drets que tenen i com han d’actuar en casos de discriminació en els àmbits laboral, social o educatiu. Asseguren que molts desconeixen que hi ha una fiscalia específica competent per a aquestes matèries.

Els autors de l’estudi també aplaudeixen que s’hagi normalitzat la cessió d’espais públics puntualment en ocasió de festes i pregàries assenyalades i destaquen especialment la tasca feta per l’Oficina d’Afers Religiosos, organisme per al qual reclamen més recursos.