Tots aquests cartells es poden veure des de fa unes setmanes a l’aparador de la botiga Nens i Nenes. Des de l’any 1978 aquest comerç del carrer Gran de Gràcia ha vestit els nens del barri. Amb el temps, també va afegir roba íntima per a tota la família. Tot va començar quan l’Ester i el Josep van deixar les seves feines i es van posar darrere el taulell. ESTER SUMBULOVICH, botiga Nens i Nenes “Jo era secretària de direcció i el meu marit és enginyer, quan vam dir als meus pares que volíem posar una botiga ens van dir que estàvem bojos ‘con un sueldo tan bueno que tiene tu marido, como se os curre’, però és que anava la nostra felicitat. No teníem diners, posàvem les caixes buides, perquè semblés que teníem molt més gènere del que teníem.” JOSEP LEVY, botiga Nens i Nenes “Ens va convéncer la circulació, vull dir la gent que passava, vam estar contant la gent que sortia del metro. Amb el tros aquest petit vam continuar quatre anys i de mica en mica, vam anar ampliant amb l’altra banda.” De fet, durant un temps, en la meitat de l’espai van tenir-hi la botiga i en l’altre el videoclub Fontana. Però, les pel•lícules no van funcionar i es va destinar tot el local a la roba i els complements. Tot i els canvis, la botiga es manté pràcticament com el primer dia. JOSEP LEVY, botiga Nens i Nenes “Ara vénen moltes nétes de les primeres clientes que vam tenir i ens fa molta il•lusió.” L’Ester i el Josep es jubilen amb el record d’una vida vinculada al barri, els clients, el pas de Sant Medir pel carrer Gran de Gràcia o la relació amb el Cercle Catòlic de Gràcia.
L’Ester i el Josep van decidir l’any 1978 deixar les feines de secretària de direcció i d’enginyer per obrir una botiga. Van trobar una ubicació en un punt neuràlgic de Gràcia, just davant de l’estació de metro de Fontana. En aquest local, al principi la meitat, van començar a vendre roba infantil. Com explica l’Ester Sumbulovich van ser uns inicis difícils: “Quan vam dir als meus pares que volíem posar una botiga ens van dir que estàvem bojos, ‘con un sueldo tan bueno que tiene tu marido, cómo se os curre’, però és que hi anava la nostra felicitat. No teníem diners, posàvem les caixes buides, perquè semblés que teníem molt més gènere del que teníem.”
Després d’un temps van incorporar a la botiga la part del costat, el videoclub Fontana, però no va funcionar i van decidir ampliar la botiga de roba, primer infantil i més tard, de roba íntima per a tots. Aquesta històrica botiga es manté pràcticament com el primer dia i amb una clientela fidel. Com explica el Josep Levy ja ha atès diferents generacions, explica que ara vénen moltes nétes de les primeres clientes que van tenir, i aquestes nétes recorden quan venien amb la seva àvia a comprar roba o venien amb la seva mare i això els fa molta il·lusió. Ara, els propietaris es jubilen i esperen traspassar el negoci abans de la tardor. Ja han començat a acomiadar-se de la clientela. A l’Ester li agrada explicar que fins i tot una veïna li va dir que si no havies comprat mai a Nens i Nenes no eres de Gràcia.
