Ocupa tota una paret. Tot i les seves grans dimensions, però, s’ha traslladat fins al Japó, on s’ha fet el retoc final i ha tornat altre cop a la Vila. És l’obra de la cal·ligrafista japonesa Sachiyo Kaneko, que ha visitat per primer cop el nostre país. SACHIYO KANEKO, artista “Vaig imaginar la història de la gent com una enorme i gran onada. Si la gent sent aquest tipus de sensació, llavors crec que és que ha estat un èxit.” Aquesta onada gegant és el resultat de la “performance” en viu que va fer l’artista a la plaça del Diamant, durant la seva estada a la residència d’artistes Jiwar. L’acompanyaven una colla de músics. SACHIYO KANEKO, artista “Espontàniament vaig dibuixar i els músics tocaven espontàniament. Per tant, la música també és completament original.” MIREIA ZANTOP, artista “És a dir quan fèiem assajos evidentment no es podia repetir perquè estàvem improvisant i era una coordinació en l’àmbit de l’expressió del que pot ser el ritme gràfic i visual, amb el ritme musical i l’escolta mútua.” La Sachiyo va començar a aprendre cal·ligrafia quan tenia set anys per voluntat pròpia, a diferència de molts japonesos, que estudien “shodo” per obligació. Amb els anys s’ha convertit en el seu art. Sobretot fa sessions en què deixa anar la creativitat amb un pinzell pesat, que suca en deu litres de pintura i fa córrer pels llenços a ritme de música.
Sachiyo Kaneko acostuma a fer “performances” en què crea cal·ligrafies de grans dimensions al ritme de la música. És una artista japonesa, que als set anys va decidir endinsar-se en la tradició nipona del “shodo”. Per a les cultures “kanji”, l’estètica de l’escriptura és molt important i per això els infants són obligats a estudiar cal·ligrafia. No va ser el cas de la Sachiyo, qui, tanmateix va quedar encantada amb aquesta tradició i la va seguir estudiant, un fet poc habitual entre els japonesos, que l’acaben abandonant.
La Sachiyo, amb els anys, s’ha convertit en una artista de la cal·ligrafia japonesa i de la improvisació. Els seus treballs barregen la tradició del “shodo” amb modernitat, a través de les seves creacions en viu. Dies abans, hi ha una preparació, dels materials i de tots els participants de l’exhibició, per veure els nivells de compenetració. Hi ha l’artista i els músics, però també juga un paper important qui s’encarrega del pot de 10 litres de pintura. La Sachiyo hi suca un pinzell gran i pesat, que després fa córrer per un llenç de grans dimensions. Tot, a ritme de música, a còpia de percussió i instruments de vent. El conjunt és una obra nova improvisada, que no s’havia vist mai. Mentre ells toquen, tot veient el que fa l’artista i seguint el seu ritme, ella medita i plasma sensacions.
També hi ha tot un procés de treball posterior, la pintura tarda quatre hores a assecar-se, després l’artista ho envia al Japó, on reforcen el llenç per poder-lo exhibir.
L’obra que es pot veure actualment a la sala d’exposicions del districte de Gràcia és el resultat de la “performance” que va fer aquesta professional de la cal·ligrafia en la seva primera visita al país. Concretament, a la plaça del Diamant, durant la seva estada a la residència d’artistes Jiwar. Segons explica la Sachiyo, aquest treball s’anomena onada: “Vaig imaginar la història de la gent com una enorme i gran onada. Si la gent sent aquest tipus de sensació, llavors crec que és que ha estat un èxit.”
