Aquesta és la presó d'Amàlia que funcionava en un antic convent del cor del Raval a mitjan segle XIX. Tenia capacitat per a 300 persones però van arribar a ocupar-la 1.500 distribuïdes en tres espais. MARIA CASAS, cronista del Raval "Un pels homes, per les dones i per a les criatures. Criatures podrien ser fills dels mateixos presos que havien de viure amb ells perquè no tenien casa o nens dels carrer o adolescents que havien fet alguna cosa que els enviaven aquí." Quan no hi havia prou cel·les, per tants reclusos, els patis s'utilitzaven de dormitoris improvisats. El més gran, conegut com el pati dels corders, és a on tenien llocs les execucions públiques, una de les quals la va immortalitzar Ramon Casas. MARIA CASAS, cronista del Raval "Que va tenir ocasió de presenciar una execució en directe, va estar prenent notes i d'aquelles notes va pintar un quadre que es diu el 'Garrot vil'." La presó, que oficialment es deia Casa Municipal de Corrección, ha passat a la història per la seva duresa. MARIA CASAS, cronista del Raval "Era duríssima, es veu que el menjar fatal, les condicions de vida de les habitacions eren dolentíssims." La gestió anava a càrrec de l'Ajuntament, per la qual cosa quan es va decidir el seu enderrocament, l'any 1936, les autoritats locals hi van assistir. MARIA CASAS, cronista del Raval "Inclús hi va haver gent, veïns que estaven tan farts i tenien tanta ràbia a la presó aquesta, que van ajudar a tirar-la a terra." La presó d'Amàlia va funcionar de 1839 a 1936 i és recordada com un dels llocs més foscos i inhumans de la ciutat.

La Presó d’Amàlia, ubicada entre la ronda de Sant Pau i el carrer de la Reina Amàlia, al Raval, va estar en funcionament gairebé un segle. El centre el gestionava l’Ajuntament i oficialment es deia Casa Municipal de Corrección. En aquesta presó van executar l’anarquista Santiago Salvador, que el 7 de novembre de 1893 va posar una bomba al Liceu. Altres recluses de renom van ser l’Enriqueta Martí, més coneguda com la Vampira del Raval, que va morir a mans de les seves companyes de presó a començaments del segle XX, i l’anarquista Concha Pérez. Tot i que l’espai estava concebut per a 300 reclusos va arribar als 1.500 presos, entre dones, homes i criatures. La presó va ser enderrocada l’any 1936 i els veïns de la zona i els ciutadans de Barcelona van viure la desaparició del centre com una jornada festiva.