Els veïns del passatge de Santa Eulàlia deixen enrere l'amenaça de l’expropiació i l’enderroc. Han aconseguit que l’Ajuntament iniciï el procés per desafectar les casetes d’un pla urbanístic de 1976 que preveia substituir-les per zona verda i dos blocs de pisos. La lluita per salvar els habitatges, va fer que un veí investigués la història d’aquestes cases construïdes entre 1928 i 1931, i que en fes un descobriment. JORDI SÀNCHEZ, veí “Anant recopilant informació, vaig passar per casa de tots els veïns, i quan estava a casa de la Pilar, una veïna, em va ensenyar un quadre que tenia penjat a la paret. I em va dir: ‘mira aquest quadre, doncs, va ser pintat pel Ramon Casas, i el meu pare aquesta casa li va comprar a la germana del Ramon Casas. Vaig continuar recopilant informació i efectivament vaig començar a veure que totes les escriptures anaven al nom d’aquesta família.” Aquesta informació els va servir per donar valor al conjunt, però no era suficient. Els darrers cinc anys els veïns van intensificar la campanya per protegir el passatge i durant aquest temps han trobat una permuta que els ajuda a solucionar el problema. JORDI SÁNCHEZ, veí “Veient tots els plànols de l’Ajuntament i veure exactament on estaven totes les zones verdes. La plaça del Virrei Amat és una zona qualificada actualment de vial. Era només oficialitzar una cosa que en veritat ja ho és, zona verda.” Ara per ara els és difícil obtenir permisos d’obres i préstecs hipotecaris per arreglar els habitatges. La desafectació de les 36 casetes del passatge de Santa Eulàlia ve acompanyada, a més, d’un pla per conservar-ne el conjunt. Només restarà per decidir la possible urbanització del carrer, actualment propietat dels veïns.

Durant els 40 anys d’afectació dels habitatges, els veïns han intentat diversos cops que se suspengués el PGM que els afectava i els volia substituir per dos blocs de pisos i  zona verda. Tot i que no hi constava cap data d’execució, els veïns afrontaven diàriament els problemes d’aquesta afectació: no podien obtenir hipoteques i era complicat aconseguir permisos d’obres. A aquests problemes, s’hi sumava la voluntat dels veïns de romandre en les casetes de dues plantes amb un pati al davant i un altre al darrere. Fa cinc anys, un dels veïns, en Jordi Sànchez, va reprendre la campanya. Ho va fer primer investigant la història del passatge. Va ser aleshores quan va descobrir que les havia construït el nebot del pintor modernista Ramon Casas, Santiago Codina i Casas, i que de fet, part del terreny pertanyia al mateix pintor i a la seva família. L’any 2012 els veïns van instal·lar una placa recordant aquest fet. Van ser obra d’un arquitecte reconegut a l’època, Josep Maria Ros, que les va edificar amb estil britànic entre els anys 1928 i 1931. Tot plegat es va convertir en forts arguments per protegir les cases. Els veïns, a més, volien seguir l’exemple d’altres dos passatges propers, el de l’Esperança i el de l’Arquitecte Millàs, que van evitar plans urbanístics amb la catalogació de patrimoni.

Ara veïns i Ajuntament han arribat a un acord i ha començat el procés de desafectació de les cases. Es farà intercanviant la qualificació de zona verda del passatge de Santa Eulàlia per la plaça del Virrei Amat, que els mateixos veïns han proposat, en descobrir que no figurava com a tal. L’Ajuntament, a més, protegirà les cases perquè no es puguin enderrocar i construir blocs de pisos. Només restarà per definir què passa amb el passatge de Santa Eulàlia, un carrer que actualment és propietat dels veïns i resta sense pavimentar. Els veïns i l’Ajuntament en negociaran la propietat i la possible urbanització.