A la façana d'algunes de les cases de Sarrià trobem encara avui algunes restes de la instal·lació dels tramvies que van circular pels seus carrers. AMADEU BLANCH, Taller d'història de Sarrià “Aquí al carrer Clos de Sant Francesc ens queda un dels darrers vestigis del tramvia de via estreta. És el suport de la línia aèria anomenat roseta”. Un altre rastre el trobem en una de les parets laterals de la parròquia de Sant Vicenç. És el que queda de la marquesina que servia com aixopluc per als viatgers als anys 60. A 300 metres d'aquí, al carrer Pedró de la Creu, on havia la terminal del tramvia 66, es va posar punt i final a 89 anys d'història de tramvia a Sarrià. AMADEU BLANCH, Taller d'història de Sarrià “En aquesta foto veiem com el vigilant de parada dona sortida al darrer tramvia de la línia 66. Això és el 20 de maig de 1968. Deu ser sobre les onze de la nit, que és darrer tramvia que va passar pels carrers de Sarrià”. El tramvia de vapor, conegut com “el tramvia de foc”, va ser el primer en arribar a l'antic poble de Sarrià, el 1879. El 1903 va ser substituït per un de tracció elèctrica. Davant de Cal Llança hi havia la parada inicial i final del recorregut. JESÚS MESTRE, Taller d'història de Sarrià “En aquesta època el tramvia era un mitjà de comunicació molt exclusiu. Només hi podia anar la gent més rica, més burgesa de la ciutat. No era per classes treballadores, ni molt menys”. El seu ús es va començar a popularitzar entre les classes treballadores a partir de la segona República. A meitat dels anys 40, la via estreta, d'un metre d'amplària, va ser substituïda per la d'amplada internacional, de quasi metre i mig. Aparegueren línies com la 12, una de les més sarrianenques, que connectava Major de Sarrià amb la plaça Borràs. Durant anys, aquesta i altres línies van ajudar els veïns a moure's millor per Sarrià i els entorns.

Tot va començar amb l’arribada del “tramvia de foc” a l’antic poble independent de Sarrià, el 1879. Tenia la parada inicial i final del recorregut davant de Cal Llança, a tocar de la plaça de Sarrià. El 1903, el tramvia de vapor va ser substituït per un de tracció elèctrica. “En aquesta època el tramvia era un mitjà de comunicació molt exclusiu. Només hi podia anar la gent més rica, més burgesa de la ciutat. A partir de la Segona República es va començar a popularitzar-ne l’ús entre les classes mitjanes i treballadores. Als partir dels anys 50, el bitllet era relativament barat, quan hi ha les manifestacions de protesta pels preus”, explica Jesús Mestre, del Taller d’història de Sarrià.

En general, el servei de tramvia era poc utilitzat per anar al centre de la ciutat, fins a la plaça de Catalunya. La gent preferia el tren. Als anys 50, i gràcies a l’increment de la població per la urbanització d’espais d’ús agrícola que existien al voltant de Sarrià, la situació va millorar. El tramvia va ajudar els veïns a comunicar-se amb Sant Gervasi i Pedralbes.

A Sarrià trobem encara vestigis de la instal·lació de les línies de tramvia a algunes de les façanes de les cases, com les rosetes -suports de la línia aèria d’alimentació elèctrica- o les restes d’una marquesina a una de les parets laterals de la parròquia de Sant Vicenç. Servia d’aixopluc per als usuaris de la línia 64. Aquesta línia, que durant l’estiu donava servei fins a la Barceloneta, va desaparèixer el 1967.

Després de la Guerra Civil, les autoritats municipals van decidir eliminar la via estreta, que havia fet servir la Companyia General de Tramvies (CGT). Així, entre, 1945 i 1946 van desaparèixer els petits tramvies i línies com la 14, que arribava fins al peu del funicular. “Al carrer del Clos de Sant Francesc, per on passava la 14, només van quedar les rosetes i el cable que servia per alimentar la línia 64 i per evitar les caigudes de tensió”, puntualitza Amadeu Blanch, del Taller d’història de Sarrià. Va ser el moment en què va començar a funcionar la línia 12. “Era una de les més sarrianenques. També se li deia el tramvia de la plaça de Borràs i tenia la parada a l’inici de la part alta del carrer Major de Sarrià. Va estar activa fins a l’any 1967”, recorda Jesús Mestre. Amb la desaparició del servei de tramvies, els autobusos van agafar el relleu, i va heretar el número de línia.