Sant Joan és una de les festes més antigues de Barcelona i dels pobles de l'entorn. Al segle XV ja se celebrava la revetlla a la ciutat emmurallada. ALBERT TORRAS, historiador “Anaven a buscar el que es deia la bonaventura. La bonaventura era buscar les herbes remeieres, buscar la ginesta, anar a buscar totes aquelles herbes que poguessin trobar al camp i que després feien servir per casa. A més, era un component tradicional sortir de la muralla a primera hora del matí després d'haver passat tota la nit de festa a la ciutat.” Al poble de Sants, la festa era més tradicional i se celebrava amb àpats típics casolans i amb grans fogueres. En aquell moment, però, recollir la fusta necessària no era feina fàcil. ALBERT TORRAS, historiador “Fins i tot la canalla anava allà on guardaven la fusta els altres per robar la fusta per tenir una foguera més gran. Hi ha gent que recorda que guardava la fusta a sota les clavegueres, a dalt del terrat guardada amb clau.” Arran de l'Exposició Universal de 1929, Montjuïc i posteriorment el parc d'atraccions es van convertir en un punt neuràlgic de la revetlla per a les classes populars, des d'on tenien unes vistes privilegiades de la ciutat. Però Sant Joan, també marcava l'inici de la temporada de platges. ALBERT TORRAS, historiador “Can Tunis era una platja molt important i el dia de Sant Joan era quan començava la temporada de banys. És a dir quan l'òmnibus començava la temporada i recollia les persones a plaça Catalunya i les portava fins als banys de la platja. Eren diferents, hi havia casetes per canviar-se, era tot un ritual.”
La revetlla de Sant Joan ha sobreviscut pràcticament intacta al pas dels anys. Les primeres mostres d’aquesta festivitat daten del segle XV i tenen orígens religiosos, ja que se celebra el naixement de Sant Joan Baptista. Tot i això, aquesta data coincideix amb altres festes d’origen pagà, com l’arribada del solstici d’estiu, quan s’encenien fogueres.
La festivitat no ha patit gaires modificacions, segons les primeres referències documentals. Des dels inicis, tal com parla el baró de Maldà al seu dietari ‘Calaix de sastre’, era habitual que la gent sortís als carrers per organitzar revetlles populars, fogueres i tirar petards. D’aquesta època també data un dels costums desapareguts del dia de Sant Joan: la bonaventura. Una tradició que feia que els barcelonins anessin fins a la muntanya de Montjuïc a buscar herbes remeieres.
A partir de l’Exposició Universal de 1929, Montjuïc es va convertir en un punt neuràlgic. Fins allà pujaven les classes populars per fer les revetlles i posteriorment per gaudir de la nit al parc d’atraccions de la muntanya, des d’on tenien unes vistes privilegiades de la ciutat.
L’aigua ha estat una altra tradició que ha marcat la revetlla i el dia de Sant Joan. Precisament, el dia 24 molta gent aprofitava que s’inaugurava la temporada de bany per passar el dia en platges com ara la de Can Tunis.
